La Fundació Vicenç Ferrer és una ONG independent – la pràctica totalitat dels seus recursos procedeixen de fons privats-, compromesa amb el procés de transformació d´una de les zones més pobres de l´Índia, Anantapur, regió de l´estat indi d´Andhra Pradesh. Es tracta d´una de les comunitats més excloses del planeta, els grups tribals o intocables. A l´Índia, la societat està organitzada segons un sistema de castes. El grup dels dàlits o intocables és considerat el grup dels sense casta, i constitueix una comunitat marginada.
Fa més de 30 anys que la Fundació Vicenç Ferrer treballa en la millora de les condicions de vida d´aquesta comunitat del sud de l´Índia.
La seva metodologia de treball està basada en la participació activa de tota la comunitat beneficiària, i en el recolzament mutu entre les diferents comunitats.
Un dels primers projectes de la Fundació va ser la construcció de vivendes, alhora que s´han construït vivendes adaptades per a les persones amb discapacitat. A això s´hi ha anat afegint la construcció d´hospitals, d´un centre de planificació familiar, i la construcció de pous i canalitzacions d´aigua.
El 1969 la Fundació va iniciar un pla de desenvolupament ecològic respectuós amb el medi ambient, per tal de frenar l´erosió, construir embassaments, reforestar la zona i augmentar el rendiment de les collites.
Pel que fa a l´educació, l´any 1978 s´inicià un programa educatiu per incorporar els nens d´aquesta comunitat al programa escolar. Es va crear una xarxa d´escoles complementàries per fomentar la seva integració en la societat índia.
La Fundació també ha creat centres d´atenció i vivendes adaptades per a nens discapacitats,creant alhora tallers de rehabilitació especialitzats en la producció artesanal, que proporcionen un treball estable als membres marginats de la comunitat: les dones, els discapacitats i els intocables.
El 1982 es creà un projecte de desenvolupament de la dona índia per tal de què surti de la seva situació de marginació social. Es crearen associacions de dones que gestionen els seus propis microcrèdits, i un Fons d´Estabilitat Social gestionat pel comitè de Desenvolupament de la Comunitat.
La Fundació ofereix la possibilitat de conèixer els resultats de l´aportació del qui apadrina un nen, visitant el nen i alhora la seva comunitat, ja que aquesta contribució es destina a la millora de tota la comunitat del nen. Hi ha la possibilitat de triar entre tres viatges a l´Índia, i tots ells acaben a Anantapur, des d´on es fa el viatge cap el poblat del nen apadrinat per conèixer la seva família i el seu entorn. També , a Anantapur, es visiten els diferents projectes realitzats, escoles, hospitals, tallers i centres de discapacitats.
Benvinguda dedicada als padrins amb la presència de Moncho Ferrer, fill deVicenç Ferrer.Centre de maternitat i hospital de planificació familiar de la Fundació. Després del part la dona és esterilitzada, sempre amb el permís del pare o del marit.Tot el poble espera la nostra visita en un dia molt especial: el dia d´inauguració de les cases finançades amb els ajuts dels padrins.Placa inaugural dedicada als “amics espanyols”.En una de les cases que s´inauguren, l´àvia de la família fa un ritual de purificació de la nova vivenda per lliurar- la dels mals esperitsTambé hi ha la tradició que un dels padrins trenqui un coco a l´única porta de la casa, per tal de donar sort als nous habitants.Una de les dones de la Fundació s´ocupa de rentar i planxar la roba dels padrins durant la seva estadaGrup de dones que treballen en la fabricació artesanal d´encens al poble de Settur (Praveen).Últim dia d´estada a la Fundació, amb Vicenç Ferrer i tots els guies que ens han acompanyat durant la nostra visita.Durant la festa de comiat, els nens es vesteixen amb el vestit tradicional i canten i ballen cançons típiques.
Fa més de 30 anys que la Fundació Vicenç Ferrer treballa en la millora de les condicions de vida d´aquesta comunitat del sud de l´Índia.
La seva metodologia de treball està basada en la participació activa de tota la comunitat beneficiària, i en el recolzament mutu entre les diferents comunitats.
Un dels primers projectes de la Fundació va ser la construcció de vivendes, alhora que s´han construït vivendes adaptades per a les persones amb discapacitat. A això s´hi ha anat afegint la construcció d´hospitals, d´un centre de planificació familiar, i la construcció de pous i canalitzacions d´aigua.
El 1969 la Fundació va iniciar un pla de desenvolupament ecològic respectuós amb el medi ambient, per tal de frenar l´erosió, construir embassaments, reforestar la zona i augmentar el rendiment de les collites.
Pel que fa a l´educació, l´any 1978 s´inicià un programa educatiu per incorporar els nens d´aquesta comunitat al programa escolar. Es va crear una xarxa d´escoles complementàries per fomentar la seva integració en la societat índia.
La Fundació també ha creat centres d´atenció i vivendes adaptades per a nens discapacitats,creant alhora tallers de rehabilitació especialitzats en la producció artesanal, que proporcionen un treball estable als membres marginats de la comunitat: les dones, els discapacitats i els intocables.
El 1982 es creà un projecte de desenvolupament de la dona índia per tal de què surti de la seva situació de marginació social. Es crearen associacions de dones que gestionen els seus propis microcrèdits, i un Fons d´Estabilitat Social gestionat pel comitè de Desenvolupament de la Comunitat.
La Fundació ofereix la possibilitat de conèixer els resultats de l´aportació del qui apadrina un nen, visitant el nen i alhora la seva comunitat, ja que aquesta contribució es destina a la millora de tota la comunitat del nen. Hi ha la possibilitat de triar entre tres viatges a l´Índia, i tots ells acaben a Anantapur, des d´on es fa el viatge cap el poblat del nen apadrinat per conèixer la seva família i el seu entorn. També , a Anantapur, es visiten els diferents projectes realitzats, escoles, hospitals, tallers i centres de discapacitats.
