La disiplina de TREC o Tècniques de Rutes Eqüestres de Competició va sorgir a França cap els anys 70 amb el desenvolupament del turisme eqüestre, arribant a esdevenir una competició on es posaven a prova les habilitats i aptituds de cavall i genet a l´hora de sortir en una ruta pel camp.
Aquesta disciplina consta de tres proves que es realitzen repartides en dos dies consecutius:
Prova d´orientació i regularitat: el genet ha de seguir una ruta orientant-se per mitjà d´un plànol i passar uns controls en un temps i una velocitat determinats.
Prova d´aires: es tracta de recórrer un passadís de 150 metres de llarg per 2 metres d´ample al trot el més ràpid possible d´anada, i de tornada al galop el més lent possible.
Prova d´obstacles en pista i terreny variat: es tracta de superar un sèrie de dificultats sobre el terreny; s´estableixen uns obstacles naturals diferents en un recorregut cronometrat d´uns 5 quilòmetres.
El participant disposa d´uns punts dels quals s´aniran descomptant les penalitzacions establertes: saltar-se un control, parades imposades pel veterinari, canvis d´aire del cavall, passar-se del temps establert... Es fa una anàlisi de l´eficàcia i de l´estil de genet i cavall en conjunt. Es penalitza especialment la brusquedat amb el cavall i les intervencions perilloses del genet. Es valora la calma i l´equilibri del cavall i la bona col.locació del genet sobre aquest.
A Catalunya, el TREC es va començar a practicar a finals dels anys 90 fins que el 1997 s´hi va celebrar el Campionat d´ Europa de TREC.
Francesc Rabat, integrant de la selecció espanyola de TREC i medalla de plata a la copa del món 2001, és col.laborador de l´ECAE (Escola de capacitació Agrària Eqüestre), i hi imparteix els cursos d´Expert en cura i maneig del cavall i Guia acompanyant de turisme eqüestre. Recentment, els dies 19 i 20 de març d´aquest any ha realitzat el clínic de TREC o Tècniques de Rutes Eqüestres de Competició a les comarques de Girona, curs que es sol realitzar en un cap de setmana.
Dissabte al matí es va fer la part més teòrica del curs. Es va explicar l´evolució de les marxes a cavall i els punts fonamentals de seguretat a tenir en compte en l´equitació d´ exterior, com ara portar el cavall ben ferrat i un bon equip de ferratge, fil i agulla per si es trenca algun guarniment, disposar d´una farmaciola i dels números d´emergències o mantenir les distàncies de seguretat, coses molt simples però que cal saber.
També es va parlar del coneixement i pràctica de nusos aplicats a la seguretat del cavall, com fer una parada i com lligar els cavalls en línia en una corda llarga, d´arbre a arbre, amb el denominat “nus papallona”.
Després de fer la prova dels cavalls en una pista preparada amb uns quants obstacles, que consistien en maniobrar amb el cavall sense forçar-lo, es van explicar tècniques per muntar el cavall sense carregar-li tot el pes del genet a sobre, evitant de causar-li possibles molèsties.
La jornada de curs va acabar amb una aval.luació dels cavalls participants. Se´ls van fer proves de soroll i de moviment per saber com reaccionen davant de qualsevol soroll exterior i quina capacitat de reacció té cadascun d´ells.
Diumenge es va fer la sortida d´equitació d´exterior. Eren uns catorze participants. Es va revisar tot l´equip que feia falta per a la sortida, es va preparar un cotxe d´assistència amb el més necessari, el menjar, els pàddoxs o tancats elèctrics, i es va repartir una mica el material. Cadascú portava la seva corda i la seva capçada lligada a la sella. Llavors, de camí cap a la ruta que s´havia programat dins el Pla de les Gavarres, entre paisatges típics de bosc mediterrani, suredes, alzinars i pinedes, es van anar a trobar diferents tipus d´ obstacles naturals: basses, pendents i desnivells, tot passant per senders, corriols, marges i cursos d´aigua. Francesc Rabat anava explicant com passar aquests obstacles en una posició de “seient lleuger”, d´un a un, i acompanyant al màxim el cavall sense carregar inadequadament el pes del genet.
Després de fer molts marges i pujades, es va fer una parada en una masia on hi havia una bassa natural on abeurar els cavalls, es va muntar el campament per dinar i es va aprofitar per aprendre sistemes per lligar els cavalls en línia.
El camí de tornada va ser més àgil. Es tractava d´ anar passant els obstacles mantenint les distàncies de seguretat. En arribar al centre es va fer la conclusió després d´haver estat sis hores molt intenses a fora, en plena natura. Com a conclusió, podem afirmar que qualsevol cavall pot ser bo per practicar aquesta disciplina. No cal tenir un cavall que sigui bo en tot, sino que ha de ser un cavall amb qui senzillament t´hi entenguis molt bé. Per exemple, un poni pot ser un cavall fantàstic per fer TREC, perquè són cavalls molt hàbils. És un esport que pot practicar qualsevol persona que tingui un cavallet a casa. No és una disciplina dura: tots els cavalls hi entren, perquè tots són hàbils en una cosa o altra. Al TREC s´hi poden veure tot tipus de cavalls, i això és molt agradable.
De camí cap el Pla de les Gavarres, a la recerca d´obstacles naturals per superar.
Els participants del curs fan pràctiques de nusos de seguretat i aprenentsistemes per lligar els cavalls en línia.
Revista Ecoespai, maig de 2005.
Fotos: Escola d´Equitació Cavall de Mar.
www.cavalldemar.net
cavalldemar@mixmail.com
Prova d´obstacles en pista i terreny variat: es tracta de superar un sèrie de dificultats sobre el terreny; s´estableixen uns obstacles naturals diferents en un recorregut cronometrat d´uns 5 quilòmetres.
El participant disposa d´uns punts dels quals s´aniran descomptant les penalitzacions establertes: saltar-se un control, parades imposades pel veterinari, canvis d´aire del cavall, passar-se del temps establert... Es fa una anàlisi de l´eficàcia i de l´estil de genet i cavall en conjunt. Es penalitza especialment la brusquedat amb el cavall i les intervencions perilloses del genet. Es valora la calma i l´equilibri del cavall i la bona col.locació del genet sobre aquest.
A Catalunya, el TREC es va començar a practicar a finals dels anys 90 fins que el 1997 s´hi va celebrar el Campionat d´ Europa de TREC.
Francesc Rabat, integrant de la selecció espanyola de TREC i medalla de plata a la copa del món 2001, és col.laborador de l´ECAE (Escola de capacitació Agrària Eqüestre), i hi imparteix els cursos d´Expert en cura i maneig del cavall i Guia acompanyant de turisme eqüestre. Recentment, els dies 19 i 20 de març d´aquest any ha realitzat el clínic de TREC o Tècniques de Rutes Eqüestres de Competició a les comarques de Girona, curs que es sol realitzar en un cap de setmana.
Dissabte al matí es va fer la part més teòrica del curs. Es va explicar l´evolució de les marxes a cavall i els punts fonamentals de seguretat a tenir en compte en l´equitació d´ exterior, com ara portar el cavall ben ferrat i un bon equip de ferratge, fil i agulla per si es trenca algun guarniment, disposar d´una farmaciola i dels números d´emergències o mantenir les distàncies de seguretat, coses molt simples però que cal saber.
També es va parlar del coneixement i pràctica de nusos aplicats a la seguretat del cavall, com fer una parada i com lligar els cavalls en línia en una corda llarga, d´arbre a arbre, amb el denominat “nus papallona”.
Després de fer la prova dels cavalls en una pista preparada amb uns quants obstacles, que consistien en maniobrar amb el cavall sense forçar-lo, es van explicar tècniques per muntar el cavall sense carregar-li tot el pes del genet a sobre, evitant de causar-li possibles molèsties.
La jornada de curs va acabar amb una aval.luació dels cavalls participants. Se´ls van fer proves de soroll i de moviment per saber com reaccionen davant de qualsevol soroll exterior i quina capacitat de reacció té cadascun d´ells.
Diumenge es va fer la sortida d´equitació d´exterior. Eren uns catorze participants. Es va revisar tot l´equip que feia falta per a la sortida, es va preparar un cotxe d´assistència amb el més necessari, el menjar, els pàddoxs o tancats elèctrics, i es va repartir una mica el material. Cadascú portava la seva corda i la seva capçada lligada a la sella. Llavors, de camí cap a la ruta que s´havia programat dins el Pla de les Gavarres, entre paisatges típics de bosc mediterrani, suredes, alzinars i pinedes, es van anar a trobar diferents tipus d´ obstacles naturals: basses, pendents i desnivells, tot passant per senders, corriols, marges i cursos d´aigua. Francesc Rabat anava explicant com passar aquests obstacles en una posició de “seient lleuger”, d´un a un, i acompanyant al màxim el cavall sense carregar inadequadament el pes del genet.
Després de fer molts marges i pujades, es va fer una parada en una masia on hi havia una bassa natural on abeurar els cavalls, es va muntar el campament per dinar i es va aprofitar per aprendre sistemes per lligar els cavalls en línia.
El camí de tornada va ser més àgil. Es tractava d´ anar passant els obstacles mantenint les distàncies de seguretat. En arribar al centre es va fer la conclusió després d´haver estat sis hores molt intenses a fora, en plena natura. Com a conclusió, podem afirmar que qualsevol cavall pot ser bo per practicar aquesta disciplina. No cal tenir un cavall que sigui bo en tot, sino que ha de ser un cavall amb qui senzillament t´hi entenguis molt bé. Per exemple, un poni pot ser un cavall fantàstic per fer TREC, perquè són cavalls molt hàbils. És un esport que pot practicar qualsevol persona que tingui un cavallet a casa. No és una disciplina dura: tots els cavalls hi entren, perquè tots són hàbils en una cosa o altra. Al TREC s´hi poden veure tot tipus de cavalls, i això és molt agradable.
Els participants del curs fan pràctiques de nusos de seguretat i aprenentsistemes per lligar els cavalls en línia.