Vora el pendent del roquissar decantat a la negror de l´aigua a les fosques s´emmiralla el pi de la tramuntana. En la nit, amb la lluna absent, s´adorm a redós del vent i es resigna sobre la roca al turment de l´onada enclavat per les arrels. Al caient de la tarda somorta ombrejen la verdor…
