Anna No Comments

 

 

Al Parc Art de Cassà de la Selva la natura acull l´escultura i l´ubica en un jardí aprop d´un bosc autòcton. Comparteixen l´espai, es complementen, interactuen, mantenen un diàleg que és constant.
Són escultures de gran format que s´adapten al paisatge, el custodien i es fusionen amb ell. Animals i plantes, terra, aigua...el sol els dóna la llum... l´aire el moviment...és la màgia dels elements.

Visualitza la galeria de fotos clicant sobre la imatge:
Més de 300 escultures d´autors contemporanis es poden visitar al Parc Art, al Veïnat de Matamala, 8, 17244 de Cassà de la Selva. Cal concertar visita al telèfon 972 463081. www.parcart.net
Escultures de gran format de: Jaume Roser, Marcel Martí, Xavier Medina Campeny, Alessandro Pica, Bernd Zimmerman, Pia Crozet, J. Ros Sabaté, Lluís Pascual, J. Gironella, Rosa Serra, Gabriel Sanz, Antoni Clavè, Xicu Cabanyes, Tomeu Simonet, Fred Tuijnman, Xavier Corberó, Bonaventura Anson.

 


Totes les partícules s´atreuen buscant amants.

 

 

 

 

 

Tots busquem el nostre destí, o hi lluitem.

 

 

 

 

 

La naturalesa pot crear bellesa amb molt pocs elements.

 

 

Al destí sempre li agrada tancar tots els cercles.

 

 

 

 

No hi ha pèrdua, només aprenentatge.

 

 

 

 

L´amor romàntic ha de semblar etern o no és amor.

 

 

 

 

Tot allò que succeeix és el resultat d´estar dormint despert.

 

 

 

 

De vegades les bombolles poden arribar intactes a la superfície.

 

 

 

 

La felicitat és poder arribar a ser allò que som.

 

 

 

 

Les emocions són cavalls salvatges que hem domesticat.

 

 

 

 

Els somnis serveixen per poder estar més despert.

 

 

 

 

Molt més que una acció, un pensament edifica l´ànima.

 

 

 

 

Tots ens convertim en artistes a dins els somnis.

 

 

 

 

Creem monstres perquè ens ajudin a domesticar l´angoixa.

 

 

 

 

El mite ens posa en contacte amb el misteri.

 

 

 

 

La mort, una iniciació última que és inevitable.

 

 

 

 

L´amor desdibuixa les barreres que separen dos éssers.

 

 

 

 

Tenir por és humà, no tenir-ne no ho és.

 

 

 

 

L´elecció és una llei que s´acaba realitzant.

 

 

 

 

La intuïció, l´autèntica veu de l`ànima.

 

 

 

 

Un hàbit pot arribar a canviar un destí.

 

 

 

 

El valor és la por amb la voluntat de seguir.

 

 

 

 

Qui és lliure pot triar però no té dret a canviar res.

 

 

 

 

Els condicionaments són la nostra identitat postissa.

 

 

 

 

Ens perdem en aquest laberint que són les emocions.

 

 

 

 

No podem rebutjar la foscor perquè conté el seu oposat, la llum.

 

 

 

 

L´èxit sovint és una cita amb la pura casualitat.

 

 

 

 

Superar l´aïllament és sortir de la presó de la solitud.

 

 

 

 

Darrera la confusió sempre hi ha un ordre que encara no s´ha trobat.

 

 

 

 

La foscor fa possible el contrast que permet rebre la llum.

 

 

 

 

Els arbres, les columnes de la Terra.

 

 

 

 

Alimentar la por és deixar que creixi, s´expandeixi i es faci més poderosa.

 

 

 

 

Revista Llumiguia, Cassà de la Selva. Desembre 2017.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *