El passat 7 de maig va morir a Barcelona Xavier Montsalvatge i Bassols als noranta anys, i després dels homenatges que se li han fet aquests darrers anys, ens resta la seva extensa obra musical, constituïda per més de cent composicions, i el record més proper a nosaltres es troba cinquanta anys enrere, concretament als Festivals de Música de S´Agaró, que es van convocar al llarg de més de vint anys.
Xavier Montsalvatge només tenia nou anys quan va morir el seu pare, Francesc Xavier Montsalvatge i Iglésias, conegut escriptor i pintor modernista de principis del segle vint, però segueix els seus passos i la seva necessitat d´expressar-se artísticament.
La passió de Xavier Montsalvatge per la dansa.
L´any 1933 Xavier Montsalvatge presencia al Liceu vàries representacions del Ballet Rus, obres de Falla i de Stravinski, i és a partir d´aquí que s´interessa pel món de la dansa.
Al llarg dels anys cinquanta participa a la Revista de S´Agaró amb diversos articles dedicats a la recuperació de vàries agrupacions o esbarts dansaires a S´Agaró durant l´estiu del 1956, en un darrer intent de recuperar la dansa popular catalana i de fer-la perdurar en el temps.
L´estil "antillà" de Xavier Montsalvatge.
En la seva recerca d´un estil personal, Xavier Montsalvatge prèn com a base de la seva música la cultura de les Antilles, amb ritmes i melodies que venen de l´Amèrica Central. L´any 1944 viatja a la Costa Brava amb Néstor Luján i Josep Mª Prim per a recopilar aquelles havaneres més genuïnes que canten els pescadors que es reuneixen a les tertúlies que es fan a casa de Josep Pla, a Llofriu. L´any 1948 publica Álbum de Habaneras seguint el seu intent de recuperar un folklore que estava caient a l´oblit.
En un dels articles que Xavier Montsalvatge publica a la Revista de S´Agaró afirma que aquestes cançons populars constitueixen una síntesi d´havanera i de sardana, ja que els pescadors van acabar adaptant l´havanera a la seva manera de sentir la música, acostant-se així a la retòrica de la sardana. L´any 1949 escriu l´article Sardanas en S´Agaró, on segueix la seva línia de defensa del folklore català, referint-se al concurs de sardanes que s´havia convocat a S´Agaró l´estiu del mateix any, amb l´intent de consolidar una tradició de ball i contribuir a la difusió de la sardana, convocant un important certàmen per a compositors de sardanes amb l´atorgació de premis per part d´un jurat especialitzat que hauria de repetir-se cada any.
L´any 1955 apareix en aquesta mateixa revista l´article Nuevo descubrimiento de la sardana, en referència a la consolidació d´aquest certamen de composició, el Premi de Sardana S´Agaró, convocat per primer cop l´estiu de 1954, i del qual Xavier Montsalvatge formava part del jurat.
Xavier Montsalvatge i S´Agaró:lligam familiar i musical.
Xavier Montsalvatge ha estat durant molts anys comentarista de l´activitat musical catalana i ha assistit a nombrosos recitals de música a tot Espanya i a l´estranger. L´any 1956 és designat Secretari de la Comissió Promotora dels Festivals de Música de S´Agaró.
De l´any 1956 al 1977 tenien lloc cada estiu els primers festivals de música de la Costa Brava,per iniciativa de Josep Ensesa, oncle de Xavier Montsalvatge, casat amb una germana del seu pare; es feien dos o tres concerts a cada convocatòria, que tenien lloc als jardins de "Senya Blanca"cedits per Josep Ensesa, on varen arribar a comparèixer artistes com Montserrat Caballé, Victòria dels Àngels, Teresa Berganza, Cassadó, l´orquestra de cambra d´Hamburg, d´entre molts altres, i on es van interpretar algunes obres de Xavier Montsalvatge, les Canciones Negras i el Poema Concertante.
Xavier Montsalvatge va fer un seguiment del festival durant els anys que va durar, i en els seus articles afirma que la idea va partir de Josep Pla, la nit en què es va concedir el Premi de Sardana S´Agaró i es van reunir per commemorar els dos-cents anys del naixement de Mozart.
S´Agaró va convertir-se durant uns anys en el centre musical de la Costa Brava, i els festivals de música van fer que sorgissin vàries iniciatives culturals, com ara l´homenatge que es va fer a Juli Garreta, en el qual es van interpretar les seves obres més significatives.
Els Festivals de Música de S´Agaró van desaparèixer el 1977, quan els festivals d´estiu van començar a tenir lloc a d´altres indrets de Catalunya; havien servit de punt de partida per a d´altres festivals, i un cop enllestits aquests, havien deixat de convocar-se.
Hauran de passar vint anys més perquè torni a aparèixer el nom de Montsalvatge lligat a la ciutat de S´Agaró: l´estiu de 1998 es presenta a la ciutat la Fundació Xavier Montsalvatge, que seria l´organitzadora del Festival de Música de l´Església de S´Agaró.
Francesc Xavier Montsalvatge:els darrers dies d´un artista.
Destaca la rellevància que va tenir en el món de la cultura i la política de la Girona de principis del segle XX Francesc-Xavier Montsalvatge i Iglésias, pare del compositor, nascut a Olot el 1881, destacat escriptor i pintor modernista de l´època. Col.laborà a les publicacions "Joventut" i "Lo Geronès", i publicà diversos llibres: Ombres, Terra de Gestes i de beutat i L´anell triangular de la Deessa.
Procedent d´una família de banquers, va heretar el negoci de la banca, però va acabar centrant la seva vida en l´activitat intel.lectual i ideològica. A part d´escriure, va dedicar-se a la pintura paisatgística, i va relacionar-se amb els escriptors gironins que pertanyien a aquella generació: Prudenci Bertrana, Joaquim Ruyra, Miquel de Palol, entre molts d´altres.
Va morir jove, als quaranta anys a Olot, i va triar passar els seus darrers dies en el Monestir de Solius, que va ser fundat per monjos procedents de Poblet, en un edifici senzill i en plena naturalesa, que li va proporcionar el descans i l´acolliment necessaris per a crear la seva darrera obra literària, les Proses del viure a Solius, recull editat pòstumament en una edició d´homenatge feta pels seus amics i companys artistes, un any just després de la seva mort, el febrer de 1922.
Santa Maria de Solius: reserva espiritual i natural.
Durant la seva estada al monestir, Francesc-Xavier Montsalvatge es dedicava sobretot a pintar i a escriure. Va ser en aquella època que va col.laborar en diversos diaris i revistes de caire local.
El germà Albert, actual membre de la comunitat cistercenca, ha centrat el seu seguiment en els escassos testimonis de les veus que al llarg dels anys li han parlat de l´artista, ja que no apareixen a la documentació del monestir dades concretes de la seva estada. Però ha compartit amb nosaltres la història de dues obres de l´artista que han retornat als seus origens per expressa voluntat dels seus propietaris.
Primer va ser el cas d´un dels exemplars de les Proses del viure a Solius, de la que només se n´havien editat 125 exemplars, i van ésser entregades a la comunitat per una família que va saber apreciar-ne el valor intrínsec al seu lloc d´origen.
En aquesta darrera obra, Francesc-Xavier Montsalvatge fa una clara referència al paisatge natural que envoltava el monestir i llegint-la s´hi endevinen sovint molts detalls descriptius característics del lloc que va inspirar-lo: el jardí de la parròquia, el cementiri, els boscos dels voltants, i elements tan concrets com la vida quotidiana al monestir, la vaga relació de l´artista amb els habitants de les masies dels voltants, i hi expressa emocions més íntimes i profundes, com l´enyorança que sent de la seva família, l´acceptació de la seva greu malaltia i les reflexions sobre la mort i el més enllà a través de la lectura de textos bíblics.
I el segon cas el constitueix un quadre que l´artista va pintar durant la seva estada: l´antiga església de Santa Agnès, i que havia estat venut a una família que molts anys més tard el va deixar en herència al monestir.
La profunditat emotiva i la intimitat d´aquestes dues obres, sortides de la mà de l´autor en uns moments crítics, ha fet possible que els seus respectius propietaris optessin per retornar-les d´allà on van sortir, per tal que la memòria del seu autor no arribi a perdre´s ni estigui massa lluny del lloc que les va veure néixer.
