L´any 1994 la UNESCO va editar el Manifest de la biblioteca pública, que consta de dotze punts clau-que anirem enumerant en lletra ressaltada-que conformen l´essència d´allò que ha d´aportar una biblioteca pública com a servei a la societat per tal que aquesta accedeixi al coneixement, la cultura i la informació.
El dia onze del passat mes de gener es va inaugurar la nova biblioteca municipal de Sant Feliu, amb un equipament de 1.525 metres quadrats de superfície entre la biblioteca i l´arxiu històric. L´edifici és d´obra nova, tot i que s´han restaurat i mantingut les façanes de l´antic cafè Mercurio, que data de principis del segle passat.
David Hernàndez, director de la biblioteca municipal de Sant Feliu, ens explica els diversos espais que componen la nova biblioteca i la funció de cadascun d´ells dins el conjunt de l´edifici.
"A la planta baixa de l´edifici ens trobem amb un punt clau d´orientació: la recepció. És on es dóna a l´usuari la primera informació sobre horaris i diversos serveis:gestió del préstec, carnets, documents, control del retorn,etc.
En una ala hi ha un espai dedicat a sala de lectura de diaris i revistes i fons audiovisual, i a l´altra hi ha la sala infantil, físicament més tancada per evitar que el soroll s´escampi. D´aquesta manera es pretén seguir unes mínimes normes de convivència ja que la fressa d´aquesta zona és superior a la de la sala d´adults. Es tracta d´un espai pensat per a nens més petits, de 0 a 3 anys, tot i que l´ideal és que els pares els acompanyin, ja que el procés d´aprenentatge de la lectura en aquestes edats va marcat per models. Cal remarcar que hi ha dos ordinadors en aquesta planta destinats només a jocs i xats, i que estan funcionant molt bé.
-Crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys.
-Estimular la imaginació i la creativitat dels nens i les nenes i dels joves.
La sala d´adults està situada al primer pis. En una ala hi ha el fons de referència: diccionaris, enciclopèdies, atles, manuals fonamentals d´alguna temàtica. Aquest material no pot sortir en préstec, sino que és per a consulta.
-Donar suport tant a la formació individual com a la formació autodidacta, és a dir, a la formació acadèmica a tots els nivells.
A l´altra ala hi ha el fons de préstec organitzat per àrees temàtiques. En aquest pis hi trobem vuit ordinadors, dos dels quals s´usen per consultar el catàleg. Hi ha servei de fotocopiadora, tant a la planta baixa com al primer pis.
El segon pis està format per una sala d´actes-actualment s´està treballant en la normativa d´ús d´aquesta sala-, que acolliria des d´actes de la biblioteca o l´arxiu, fins a actes culturals de demanda des de l´exterior de la biblioteca, i dos despatxos per al personal bibliotecari.
Al semisoterrani s´hi situarà l´arxiu municipal. Hi haurà un espai que servirà de magatzem de la biblioteca i la resta conforma un gran dipòsit amb armaris compactes. Hi haurà dos dipòsits més: un amb el fons històric local i biblioteca auxiliar de l´arxiu, i l´altre per a fons d´imatges. Consta també d´un despatx, una zona de recepció i una sala de consultes que queden integrats.
-Garantir l´accés dels ciutadans a tota mena d´informació de la comunitat.
Quant a l´equipament, hi ha quinze ordinadors de consulta per a usuaris, -tres per a consultar el catàleg informatitzat-, hi ha connexió amb la Xarxa de biblioteques de la Generalitat i servei de préstec interbibliotecari, amb la qual cosa es pot accedir a la resta de biblioteques de Catalunya i en un futur proper fins i tot de fora de Catalunya. Hi ha servei gratuït de consulta a internet, servei d´ofimàtica, en què la limitació ve donada pel temps:mitja hora per usuari i per dia.
-Facilitar l´aprenentatge en l´ús de la informació i dels mitjans informàtics per accedir-hi.
Però la màxima inversió s´ha fet en fons llibre. En aquest sentit, hi ha hagut novetats en l´ampliació d´obres de referència, hi ha hagut un increment important en enciclopèdies, i concretament en alguns temes: ciència i tècnica, informàtica, art, llibres infantils de contes i d´aprenentatge.
-Fomentar el coneixement del llegat cultural, la valoració de les arts, els descobriments científics i les innovacions.
-Facilitar l´accés a les expressions culturals de totes les manifestacions artístiques.
Pel que fa a diaris i revistes s´ha mantingut bastant el que ja hi havia. Sí que hi ha hagut un augment del fons audiovisual, una adquisició important en DVD a causa de l´increment d´usuaris d´aquest material, que va augmentant. Podem parlar de cap a sis-cents DVD. Per altra banda, s´ha començat la col.lecció de CD amb l´adquisició de mil títols que encara s´estan col.locant.
-Donar suport a la tradició oral.
Tot fent referència a la biblioteca com a nou element d´atracció pel ciutadà, com a espai lúdic, cultural i social i a la reacció del públic que ha pogut observar, David Hernàndez afirma que és un moment d´oportunitats gràcies al nou equipament de la biblioteca, que ha de convertir-se en un eix vertebrador de cultura. "La biblioteca com a espai social va lligat a la sala d´actes. És un repte nou. Estem oberts a les visites de qualsevol mena d´associacions-entitats que vulguin conèixer la biblioteca".
-Proveir serveis informatius adients a les empreses, a les associacions i als grups d´interès d´àmbit local.
"L´impacte ha estat bo, la millora de l´edifici es comenta; la gent ve més a gust, se´l pot atendre millor, troba més material, que és més a l´abast. Fins i tot hi ha gent que es sorprèn quan es parla de serveis gratuïts, i entre aquests hi ha qui no havia visitat mai cap biblioteca. Estem en un període en què el potencial és molt alt, sembla que entrarà més personal i per tant es despleguen més possibilitats. El mobiliari tipus sofà potenciarà una lectura més lúdica; la gent ve a llegir.
Majoritàriament continua havent-hi a les tardes l´asidu públic escolar, de cinc a set, però a destacar es nota un públic que no hi havia abans, un públic adult constituit per la franja d´edat de 30 a 50 anys, i l´índex encara s´està incrementant, tot i que sempre aquest sector és el que menys visita les biblioteques. Quant al sector de la tercera edat, s´ha mantingut. La mitjana total d´assitència del primer mes d´obertura - el gener- ha estat de les 300 a les 600 persones diàries, que dóna una mitjana de 450 persones, mentre que a l´altra biblioteca era de 70-72 persones per dia.
Hi ha tota una sèrie d´actes que en breu poden convocar-se i el pes de l´organització d´aquests el porta la biblioteca. Seguint la proposta de l´àrea de cultura s´ha organitzat a mitjants de març un recital de fragments de l´obra de Mercè Rodoreda a la sala d´actes de la biblioteca.
-Encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural.
Des de fa tres anys es realitza la mostra literària de Sant Jordi. Els centres educatius de Sant Feliu treballen una redacció, el tema és lliure i els millors textos es publiquen en una edició especial i es donen obsequis en forma de lots de llibres per a premiar-los. Es tracta d´una activitat relacionada amb els tallers d´història local de l´arxiu i el museu municipal.
Quant al tema infantil, des de l´any 1997 s´esà fent cada divendres a les 18´30 del vespre l´hora del conte, de setembre a maig, en concordància amb el curs escolar.
-Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu.
Al darrera de totes aquestes accions hi ha unes aportacions econòmiques que les estan fent possibles. Hi ha tres administracions implicades: l´Ajuntament de Sant Feliu, la Generalitat i la Diputació, que possibiliten el manteniment de l´edifici i del personal, i atorguen subvencions anuals per invertir en fons".
Contemplant el gran finestral que presideix el lluminós despatx del segon pis de la bilioteca, David Hernàndez m´explica com el passat divendres 31 de gener, al vespre, es podien arribar a veure els reflexos de les flames del l´incendi a l´altra banda de les muntanyes, la vermellor destructora d´un foc que en aquesta ocasió quedava lluny de la cultura, però que de segur que podia haver-se evitat.
