A l´estiu a Castanyet les hores flueixen al ritme de l´aigua. Tot de petites bestioles reviuen quan cau la tarda. I tu vius de l´aire net, de la multitud de les margarides, dels préssecs petits, lletjos i gustosos. Quan estàs cansada d´enfonsar les mans al safareig vas cap al marge on hi ha les flors blaves que punxen, i aquelles morades que fan una olor que mareja quan l´ensumes. Et couen els turmells de tant jugar entre matolls i bardisses, i dus els braços esgarrinxats i bruns. Després vas a l´hort, a pentinar les nines de llargs cabells al vent. Aquest matí, en llevar-te, has agafat la pinta de l´habitació gran i l´has amagat a la butxaca. I ara pentines les panolles, nines de cabells lluents i vestits daurats, que d´una en una vas trenant. Sents la veu del pare, que diu que la mare ja ha marxat. Seguiràs jugant una estona més a fora, colliràs maduixes i quan fosquegi tornaràs la pinta al prestatge de dalt. Després entraràs a l´habitació de la mare, li diràs adéu i miraràs que porti posades les sabates de mudar. Demà serà dilluns i baixaràs tota sola pel camí de terra que porta a la parròquia. Quan arribis a la font hi trobaràs en Francesc i junts acabareu d´arribar a ľ escola.
Cap al tard pujaràs al cim de la muntanya, per poder veure la casa des de tan enlaire que sembli una pedra blanca. Camí de baixada aniràs al riu i hi ficaràs els peus, i quan el fons et marxi dels ulls semblarà que hi veus en Jordi, el teu germà gran, que com la mare, també va marxar, un diumenge de l´estiu passat. Després baixaràs pel marge i caminaràs fins arribar a la vella casa en ruïnes, on les heures han entrat per les finestres i s´hi han volgut quedar. Un dels castanyers de vora el riu, estirant els braços ha esquerdat la teulada i viu recolzat a la paret que feia d´entrada. També tu t´hi voldries quedar, allà, per sempre. Convertida en una heura cada dia creixeries una mica i t´enfilaries al teulat obert, recorreries els vidres trencats i travessaries la porta envellida. I quan caigués la nit, et quedaries molt quieta, immòbil com el castanyer, esperant que la llum del dia s´emportés aquesta foscor que abans no coneixies.
