Una veu, un bosc, Joana d’Arc, una noia que va canviar el món.
En un racó oblidat del bosc, entre arbres antics, animals que murmuren secrets i fades que ballen entre fulles, una nena escolta unes Veus que ningú més pot sentir…
Aquesta és la història d’una noia que va escoltar el que altres callaven i va fer el que ningú esperava.
Joana, la noia del bosc és un conte líric escrit en prosa poètica, inspirat en la vida apassionant de Joana d’Arc. No és una biografia ni una lliçó d’història, sinó un viatge literari i imaginatiu al cor d’un personatge llegendari. La Joana que hi trobem és una nena tocada per la màgia de la natura i l’espiritualitat, una ànima salvatge i lliure que creix entre arbres i misteris fins a esdevenir una figura poderosa i enigmàtica.
Amb un llenguatge delicat i musical, aquest llibre convida a una lectura pausada i contemplativa, ideal per a joves amb esperit sensible i inquiet. És una proposta diferent, plena de simbologia, força interior i bellesa, que connecta amb valors com la intuïció, el coratge, la llibertat i la comunió amb la natura. Una lectura que encén preguntes i encoratja a seguir la pròpia veu, malgrat el soroll del món.
Obre les pàgines de Joana, la noia del bosc i endinsa’t en un univers on els arbres parlen, les veus guien i una sola noia pot canviar el rumb d’una guerra.
Perquè a vegades, les històries més poderoses neixen de la fe inqüestionable en allò invisible.
L’obra
Joana, la noia del bosc és un conte líric escrit en prosa poètica basat en alguns dels passatges de la vida de Joana d’Arc, la dona francesa més coneguda de l´Edat Mitjana.
Immersa des de la infantesa en el món màgic de la naturalesa, els arbres, les fades i els animals del bosc, un dia va sentir unes Veus.
Aquest és un retrat literari deslligat de les convencions de la història, el viatge imaginari d´un personatge que, guiat per unes Veus interiors que deia que sentia, es va arribar a convertir en cap d´un exèrcit, posant fi a una guerra inacabable.
L’obra està pensada per explicar la mediumnitat del personatge amb elements extrets de la tradició folklòrica de les fades i els esperits de la naturalesa, el món màgic dels arbres i les plantes i el comportament dels animals del bosc.
Reculant fins a la seva infantesa i adoptant la perspectiva d´un infant, em vaig imaginar que entrava en la seva memòria per fer-ne un retrat interior que ajudés a aproximar-se al gran misteri que van ser les Veus.
Perquè guiada per aquestes Veus a aturar la violència d’una guerra, es va haver d’enfrontar a un món que encara no podia entendre el seu missatge, per acabar trobant un destí fatal i inevitable.
El context històric
Tot i que l´obra apareix contextualitzada en un espai i un temps concrets, l’he volgut desvincular de qualsevol convenció històrica i geogràfica, per poder ressaltar el caràcter universal del personatge.
Com molts altres personatges coneguts de la història, que van deixar la seva emprenta i la seva influència convertint les seves vides reals en mites, nascuts per deixar testimoni d’ una experiència interior, que no està feta de successos històrics ni de dades concretes, sino que és una mostra més de com s’ expressa i de com evoluciona la consciència.
El personatge
Joana d’Arc és un personatge històric que s´ha anat reinterpretant al llarg de totes les èpoques, i es diu que és el personatge més documentat de l’Edat Mitjana.
Alguns afirmen que era un home disfressat de dona, que en realitat era una princesa, filla de reis o de nobles, fins i tot es contempla la possibilitat que formés part d’una conspiració política.
També s’ha dit que com a personatge va crear tal impacte que alguns dels qui la seguien portaven amulets protectors amb la seva imatge penjades del coll, a manera de protecció.
A l’Edat Mitjana la màgia, la bruixeria, les profecies i les llegendes tenien una gran influència en la vida dels humans, i fins i tot es considerava normal que un déu sobrenatural hi intervingués.
Però Joana va ser no només una dona del camp o un guerrer o una heroïna, sino també una dona del segle XV que havia nascut i viscut en un context de guerra, i a l´hora de documentar-me, la dona real que va ser em va semblar molt més interessant que qualsevol mite.
El text.
Inscrit dins el gènere literari del conte, està escrit en un llenguatge senzill, on predomina el to poètic per sobre del narratiu, que permet narrar fets i a la vegada transmetre les mateixes sensacions d’un poema, però sense estar subjecte als elements més formals de la poesia.
Es tracta d’un gènere més senzill que la poesia a l’hora de llegir-lo, que pot crear un vincle més estret amb el lector a l’hora de comunicar idees, sensacions, imatges i sentiments amb els que pugui arribar a identificar-se, sense haver de renunciar al ritme interior i als recursos literaris d’un poema, permetent que en alguns passatges narratius hi pugui haver una més profunda càrrega lírica.
De vegades les Veus em fan tancar els ulls i travessar una boira espessa com una manta per poder veure el final des del principi, perquè les Veus m’han ensenyat que això es pot fer anant amb el pensament enrere i tornant endavant, com quan faig i desfaig el cabdell de fil.