Vaig anar al bosc perquè volia viure a consciència, per fer front únicament als fets essencials de la vida i veure si no era capaç d´aprendre el que aquesta tenia per ensenyar-me i no trobar-me que, just abans de morir, veiés que no havia viscut. No volia viure el que no era vida, perquè viure és un tresor; tampoc no volia viure resignat si no era del tot necessari. Volia viure una vida a fons, ben espremuda; viure amb l´energia i la senzillesa espartana necessàries per eliminar tot el que no era vida, obrir-me camí i viure al límit, arraconar la vida i reduir-la a la mínima expresssió i, si em resultava mesquina, obtenir-ne tota la mesquinesa genuïna i donar-la a conèixer al món. O bé, si em resultava sublim, experimentar-la i ser capaç de fer-ne una valoració justa en la meva propera incursió.
