Quan a les meves filles els van començar a caure les dents vam buscar informació sobre qui era el ratolí de les dents i com ens podria ajudar a passar per aquest petit tràngol propi del creixement.

Vam llegir alguns llibres i contes sobre ratolins i fades de les dents i ens vam adonar que hi havia una llarga i antiga tradició d’anades i vingudes del ratolí de nit a les cases dels nens a qui els havia caigut alguna dent.

Aquestes són les cartes que a nosaltres ens va anar deixant el ratolí. Les primeres eren més curtes i descriptives, i estaven escrites en lletres majúscules perquè els nens mateixos les poguessin llegir, i a mesura que el temps passava i anaven caient més dents les cartes s’allargaven i la informació s’adaptava a unes nenes que estaven creixent.

Carta 17

Avui et volia parlar de la Rosa de Jericó, la Flor del desert, Anastatica hierochuntica o Planta de la Resurrecció, que és originària de les terres del Mar Roig, de Palestina i els deserts d’ Aràbia.

Es tracta d’una planta molt especial, que creix a les roques o a la terra del desert, i que brota d’ una llavor durant els mesos de pluja. Quan deixa de ploure es panseix i s’ asseca com si s’ hagués mort. Desprèn les seves arrels de la terra i enrosca les branques cap endins fins a formar una bola amb les llavors a l’ interior perquè se la pugui emportar el vent, rodant a la deriva i escampant aquestes llavors durant molts quilòmetres fins que troba un lloc humit on enfonsar les arrels i tornar a desenroscar-se. Quan arriba de nou la pluja, la rosa del desert torna a hidratar-se, i gràcies a les seves branques elàstiques s’ obre i reviu.

Antigament es feia servir aquesta planta per fer les previsions del temps, donat que en temps sec la rosa es manté ben tancada, i quan el temps es torna més humit comença a obrir-se lentament, i si el què pressent és la pluja s’ obre més ràpidament.

La Rosa de Jericó és considerada una planta màgica, i la fan servir les bruixes i els xamans per les seves propietats de transmutar l’ energia negativa en positiva, o com a talismà amb poders curatius.

Hi ha una antiga llegenda que explica que els 40 dies que Jesús de Natzaret va passar al desert una Rosa de Jericó el perseguia impulsada pel vent fins que va arribar als seus peus. Jesús portava uns dies sense massa aigua. Cada matinada, la humitat de la nit es transformava en gotes de rosada que es posaven entre les branques de la planta, i Jesús les podia fer servir per poder calmar la set.

Segons la llegenda, Jesús va poder sobreviure gràcies a aquesta Rosa del desert, i per mostrar-li el seu agraïment li va dir a la planta que encara que es morís moltes vegades, podria tornar a la vida sempre que ho volgués.

Espero que la llegenda de la Rosa de Jericó t’ hagi agradat, fins la propera dent.

Carta 16

He sabut que ara portes unes súper ulleres que et permeten tenir una súper vista. Jo en canvi, més que amb els ulls, m’hi veig amb l’olfacte, el tacte i amb l’oïda, i també amb els bigotis, que em serveixen per veure-hi en la foscor, però en canvi, tincs uns ulls que poden percebre la llum ultravioleta, i que em permeten tenir visió nocturna.

Sabies que hi ha molts animals que tenen una súper vista?

Les àguiles i els falcons són els éssers que millor s’ ́hi veuen de tot el planeta. Tenen un sentit de la vista cinc vegades més potent que els humans, i la fan servir per caçar el seu menjar.

Els mussols també tenen una bona visió, i encara que no poden moure els ulls, que tenen incrustats en els ossos del crani, si que poden girar molt el cap per vigilar el què passa al seu voltant, i a més tenen tres parpelles, una per parpellejar, una per dormir i una altra per mantenir els ulls nets i protegits. I el més fascinant de tot dels mussols és que poden tenir els ulls d’un color o d’un altre segons l’hora que surten a caçar. Els mussols que cacen a la nit tenen els ulls de color marró fosc o negre, de color taronja si surten a l’alba o a la posta i de color groc si surten de dies.

Les mosques també són uns animals que s’ ́hi veuen molt bé, i si no t’ho creus prova d’atrapar-ne una. Tenen dos ulls amb milers de petits telescopis a dins i sempre se’ls estan netejant per no perdre’s ni un detall.

Fixa’t que tots els animals que piquen s’hi veuen molt bé, com la medusa, que té 24 ulls al voltant de tot el seu cos, per això has de vigilar de no acostar-t’ hi massa, i les abelles, que tenen cinc ulls, tres al davant i dos als costats del cap.

En canvi, hi ha d’altres animals com les aranyes, que encara que tenen una pila d’ulls no s ́hi veuen massa bé, perquè només veuen llums i ombres, i no hi veuen en color perquè no ho necessiten, encara que els ulls que tenen si que els permeten veure les coses des de més perspectives, la qual cosa també els dóna una bona avantatge. La majoria d’aranyes tenen 8 ulls, amb dos ulls enfoquen i amb els altres 6 poden veure la profunditat, encara que també hi ha aranyes que no en tenen d’ulls, perquè viuen a dins les coves i no en necessiten.

I com a curiositat, existeixen alguns animals que tenen dos ulls com els humans i un tercer ull al cim del cap, com la tonyina, el tauró, la granota i la sargantana, i també algunes serps i alguns peixos. Aquest tercer ull els serveix de brúixola per orientar-se, i donat que deixa passar una mica de llum, per saber si és de nit o és de dia.

Segons el mite maya de la creació els déus van crear els primers humans amb tres ulls. Un ull que servia per caminar i per poder veure el món de fora, per treballar i per relacionar-se. Un segon ull tancat a l’exterior, amb el que l’humà pogués mirar al seu interior i per poder observar-se a ell mateix, saber quines coses li agraden i quines li molesten, què l’alegra i què l’́inquieta, per poder descobrir-se i poder-se entendre. I un tercer ull que li van posar al mig del front que li havia de servir per contemplar la bellesa de tota la creació, per poder veure tot allò que no es pot veure perquè no és físic, i per arribar a ser conscient de la màgia de la vida. També per poder veure el món i les persones amb més claredat, sense que els mals records del passat els influïssin.

Els déus els van explicar als humans que havien de mirar de tenir un equilibri entre tots aquests tres ulls, i per aconseguir-ho havien de mirar de veure el món a la vegada des de dins i des de fora, aprendre a mirar els altres sense deixar de mirar-se a un mateix, i tornar a mirar-se a un mateix sense deixar de mirar els altres i a l’ univers a la vegada, i d’aquesta manera, cada vegada que ho necessités, podria connectar-se amb els déus sense deixar d’ estar a la Terra.

Adéu, fins la propera dent!

Carta 15

Aquesta vegada no he vingut perquè t´hagi caigut una dent sino per les dents que t´han hagut de treure per poder-te col.locar els petits filferros que hauran de domar aquestes dents que fins ara creixien com volien. Segur que estaràs impressionant amb la boca platejada de ciborg!

Avui et vull parlar d´un arbre, la Luna, una secuoia de més de 1000 anys, i de la Júlia Butterfly, una noia que als 23 anys va pujar a dalt de l´arbre perquè no el talessin i pogués seguir vivint en els antics boscos de Califòrnia.

Quan tenia 22 anys la Júlia Butterfly va tenir un greu accident de cotxe després del que va necessitar gairebé un any per poder tornar a parlar, a caminar i recuperar-se de les ferides, i tot va ser gràcies als passejos que feia cada dia pels boscos de secuoies californians.

La Júlia va passar gairebé dos anys vivint a dalt de l´arbre sense baixar-ne mai. Feia llargs passejos descalça per les branques de Luna i per mitjà de cordes, els seus companys li feien arribar totes les provisions que necessitava per sobreviure.

Però la vida a dalt de l´arbre no era gens fàcil perquè a la petita plataforma on vivia a 55 metres d´alçada passava molta fred a l´hivern, no hi estava massa còmoda i s´hi sentia molt sola.

Una forta tempesta que va durar més de dues setmanes va estar a punt de separar la Júlia Butterfly de Luna. La Júlia Butterfly s´havia agafat molt fort a la branca que li va semblar més forta, però enmig de la tempesta, va sentir la veu de l´arbre dient-li que les branques rígides es trenquen, i que només les branques més flexibles sobreviuen. La Júlia Butterfly es va canviar a una branca més verda i més flexible i així va poder salvar la seva vida.

Després de 738 dies vivint entre les branques de Luna, la Júlia Butterfly va acceptar baixar de l´arbre a canvi d´un acord que consistia en respectar la vida de Luna i de totes les altres secuoies mil.lenàries que vivien al seu voltant.

 

Carta 14

Avui et vull parlar de les visions. Una visió és un somni que tenim estant desperts, o bé una cosa que veiem a dins d´un somni quan sabem que no és un somni. Hi ha algunes persones que tenen visions i les fan servir per ajudar els altres o per canviar les coses i així, poder millorar-les.

Cavall Boig va ser un guerrer d´una tribu indígena d´Amèrica del Nord, els Sioux Oglala, que es va convertir en cap a causa del poder que li va donar una visió que va tenir durant la seva infantesa. Durant una forta tempesta muntava a cavall pel món dels somnis i es va adonar que res no semblava sòlid, els arbres, les plantes, les pedres, ell i la seva muntura, tot semblava que flotava. Li va semblar que ell i el seu cavall estaven fets d´ombra, perquè s’ estaven quiets i es movien a la vegada, com en un ball. Després d´aquella visió, quan es trobava enmig dels combats Cavall Boig s´imaginava que es trobava en aquell món on a ell i al seu cavall res no els podia passar, per això, mai no va poder ser ferit en el camp de batalla, i va aconseguir derrotar l´enemic moltes vegades. El seu poble va considerar Cavall Boig un visionari compromès en conservar les tradicions i els valors del seu poble.

Auró Negre va ser un indi sioux que era cosí de Cavall Boig. Quan tenia 9 anys va quedar inconscient durant uns quants dies a causa d´una malaltia,  i a dins d´una visió va veure un cavall que el portava davant del núvol de sis homes savis, els esperits dels seus avantpassats, que li van concedir un poder especial per poder coneixer el futur i per curar les malalties. A causa d´haver tingut aquesta visió Auró negre es va convertir en home medecina i en xaman de la seva tribu, i al llarg de tota la seva vida va curar moltes persones i va rebre moltes visions per poder guiar el seu poble.

 

Un altre guerrer que, encara que no va tenir visions, va derrotar moltes vegades l´enemic invasor va ser el Cap Seattle, un líder indi de les tribus natives americanes suquamish y duwamish, que amb la intenció de conservar la seva terra i els recursos naturals, va escriure una carta al president dels Estats Units, que els havia ofert de comprar totes les terres del seu poble.

Aquesta és la Carta del Cap Seattle, per si la vols llegir. Encara que és una mica llarga, segur que t´agrada.

El Gran Cap de Washington diu que vol comprar les nostres terres. El Gran Cap també ens envia paraules d´amistat i de bona voluntat. Apreciem aquesta gentilesa perquè sabem que no necessita, en cap cas, la nostra amistat. Volem considerar la seva oferta, donat que sabem que si no ho fem, l´home blanc podrà venir amb les seves armes de foc i prendre les nostres terres per la força. El Gran Cap de Washington podrà confiar en allò que diu el Cap Seattle de la mateixa manera que els germans blancs confien en el retorn de les estacions. Les meves paraules són tan poc canviants con les estrelles.

¿Com podeu comprar o vendre el cel, l´escalfor de la terra? Aquesta idea se´ns fa estranya. No som els amos de la frescor de l´aire ni del centelleig de l´aigua. ¿Com ens podríeu comprar a nosaltres? Heu de saber que cada partícula de la terra és sagrada per al meu poble. Cada fulla resplendent, cada platja sorrosa, la boira del bosc obscur i el zumzeig de l’ insecte són sagrats en l´experiència del meu poble. La sàvia que circula a dins dels arbres porta les memòries de l´home de pell roja.

Els morts de l´home blanc obliden la seva terra natal quan se´n van a caminar per les estrelles. Els nostre morts mai no obliden la seva terra perquè ella és la mare de l’ home de pell roja. Nosaltres som part de la terra i ella és part de nosaltres. Les flors fragants són les nostres germanes. El cérvol, el cavall, l´àguila majestuosa són els nostres germans. Els prats, l´escalfor del poltre recent nascut i l´home, tots pertanyem a una mateixa família. Per això, quan el Gran Cap de Washington diu que desitja comprar les nostres terres, és molt el què ens està demanant. El Gran Cap diu que ens reservarà un lloc on els nostres poguem viure còmodament. Que ell serà el nostre pare i nosaltres els seus fills. Però això no serà fàcil perquè aquestes terres són sagrades per a nosaltres. L´aigua centellejant que corre pels rius no és només aigua sino la sang dels nostres avantpassats. Si us venem aquestes terres, haureu de recordar que són sagrades i ensenyar als vostes fills que cada reflexe espectral en les aigües clares d´aquests llacs parla d´esdeveniments i de records de la vida del meu poble. El murmuri de l´aigua és la veu del pare del meu pare.

Els rius són els nostres germans. Ells calmen la nostra set. Els rius porten les nostres canoes i alimenten els nostres fills. Si us venem les nostres terres, haureu de recordar i ensenyar als vostres fills que els rius són els nostres germans i germans vostres; els haureu de tractar amb la mateixa bondat amb què tracteu qualsevol germà.

Sabem que l´home blanc no entén la nostra manera de ser. El mateix li sembla un tros de terra que un altre perquè ell és un estrany que arriba en plena nit i s´endu de la terra allò que necessita. La terra no és la seva germana sino el seu enemic. Quan ja l´ha conquerit l´abandona i segueix el seu camí. Deixa enrere les sepultures dels seus pares sense donar-hi importància. Els roba la terra als seus propis fills, oblida la sepultura del seu pare i els drets dels seus fills. Tracta la seva mare, la terra, i el seu germà, el cel, com si fossin coses que es poden comprar, vendre i saquejar, com si fossin ovelles o comptes de vidre. El seu apetit insaciable devorarà la terra deixant al seu pas un desert.

No ho puc entendre. La nostra manera de ser és diferent a la vostra. La vista de les vostres ciutats fa mal als ulls a l´home de pell roja. Potser perquè l´home de pell roja és un salvatge i no entén les coses. No existeix cap lloc tranquil a les ciutats de l´home blanc, cap lloc on es pugui sentir desplegar-se les fulles a la primavera o el batec de les ales d´un insecte. El soroll de la ciutat sembla que insulti l’ oïda. ¿I quina classe de vida és aquesta en què l´home no pot sentir el crit solitari de la garça o la discussió nocturna de les granotes al voltant de la llacuna? No ho entenc perquè sóc un home de pell roja.

Els indis preferim el suau so del vent que acaricia l´aigua del llac i l’ olor de l´aire purificat per la pluja del migdia o perfumat per la fragància dels pins.

L´aire és molt preuat per l´home de pell roja perquè totes les coses que existeixen comparteixen un mateix alè: l´animal, l´arbre i l´home. L´home blanc sembla no sentir l´aire que respira. Com un home agonitzant durant molts dies, s´ha tornat insensible. Però si us venem les nostres terres, heu de recordar com n´és de preuat l´aire per a nosaltres, perquè l´aire comparteix el seu esperit amb tota la vida que sustenta. I si us venem les nostres terres, les heu de salvaguardar i mantenir-les sagrades com aquell lloc on l´home blanc podrà saborejar el vent dulcificat per les flors del prat.

Considerarem la vostra oferta de comprar les nostres terres. Si decidim d´acceptar-la, posaré una condició: que l´home blanc haurà de tractar els animals d´aquestes terres com a germans. Sóc un salvatge i no entenc una altra manera de fer. He vist milers de búfals podrint-se en els prats, abandonats per l´home blanc després d´haver-los disparat des d´un tren en marxa. Sóc un salvatge i no entenc com el fumejant cavall de vapor pot ser més important que el búfal al que només matem per poder viure. ¿Què és l´home sense els animals? Si tots els animals desapareguessin, l´home moriria a causa d´una gran solitud a l´esperit. Perquè tot allò que passi als animals molt aviat també li haurà de passar a l´home. Perquè totes les coses estan relacionades.

Vosaltres haureu d´ensenyar als vostres fills que la terra sota els seus peus és la cendra dels seus avis. Per tal que respectin la terra els heu de dir als vostres fills que a la terra hi ha la vida dels nostres avantpassats. Haureu d´ensenyar als vostres fills allò que nosaltres hem ensenyat als nostres fills: que la terra és la nostra mare.

Tot el què afecta a la terra també afecta als fills de la terra. Quan els homes escupen a la terra també s´estan escopint a ells mateixos.

Sabem que la terra no pertany a l´home, sino que l´home pertany a la terra. L´home no ha teixit la xarxa de la vida: l´home només n´és un fil. Tot allò que li faci a la xarxa s´ho farà a ell mateix. Allò que li passi a la terra li passarà també als fills de la terra. Totes les coses estan relacionades com la sang que uneix una família.

També l´home blanc que es passeja amb el seu déu i que parla amb ell, d´amic a amic, no està exempt d´aquest destí comú.

Potser vosaltres i nosaltres siguem germans, després de tot. Sabem que l´home blanc descobrirà algun dia que el nostre déu és el seu mateix déu. Ara penseu que potser sou els amos de la nostra terra, però no ho podeu ser. Ell és el Déu de la humanitat i la seva compassió és la mateixa que té amb l´home blanc. Aquesta terra és molt valuosa per Ell i el danyar-la vol dir menysprear el seu propi creador. Els homes blancs també desapareixeran, potser abans que les altres tribus. Si contamineu el vostre llit, alguna nit morireu sufocats per les vostres pròpies deixalles. Però encara en la vostra hora final us sentireu il.luminats per la idea que Déu us va portar a aquestes terres i us va donar el domini sobre aquestes i sobre l´home de pell roja amb algun propòsit especial. Aquest destí és un misteri per a nosaltres perquè no entenem què passarà quan els búfals s´hagin exterminat, quan els cavalls salvatges hagin estat domats, quan els recòndits racons dels boscos exhalin la olor dels homes i quan la vista cap a les muntanyes estigui tancada per un eixam de filferros parlants. ¿On serà el bosc espès? ¿On serà l´àguila? Hauran desaparegut. Així és com s´acaba la vida i comença la supervivència…

Carta 13

Aquesta vegada he vingut dos dies tard, perquè saltar-me el toc de queda ha estat una mica complicat.

Avui et parlaré d’ una història sobre cargols, sobre serps i sobre Buda, que demostra com els animals col.laborem amb els humans, i sempre intentem ajudar-vos o fer-vos riure perquè sigueu feliços.

Saps qui era Buda? Era un mestre espiritual de l´Índia que es va il.luminar. Això vol dir que va aprendre a no preocupar-se amb les coses, el mateix que has d´aprendre tu algun dia. Ja veuràs que t’ anirà bé el què Buda va descobrir per a tots els humans: que totes les coses passen per algun motiu, i les coses que no passen és perquè no va bé que passin, i que no cal atabalar-s´hi, sino intentar de ser el màxim de feliç en cada moment, que és el més important.

Els pares de Buda l´havien protegit molt des de petit perquè no volien que patís gens. Com que vivien en un palau gran i per viure no era necessari sortir-ne, se´ls va ocórrer de no portar-lo mai a fora del palau perquè no veiés algunes coses que li podrien no agradar. Però Buda era un noi molt curiós i volia saber com era el món a fora del lloc on vivia i una nit es va escapar per poder saber-ho. Va veure persones que no tenien menjar, persones que estaven malaltes i persones que es morien, i li va semblar molt injust que aquestes coses els poguessin passar als humans. Per això, un dia que Buda estava fent un passeig va decidir asseure´s a l´ombra d´un arbre a meditar una estona sobre totes aquestes coses que havia vist a fora del seu palau. Però es va arribar a concentrar tant profundament que li van anar passant les hores i l´ombra que feien les fulles de l´arbre va anar canviant de lloc, i li va quedar el cap descobert a sota el sol. En aquest moment un cargol que passava aprop es va adonar que se li començava a cremar el cap i el cargol, com que coneixia molt bé Buda i sabia que estava pensant coses importants, per evitar que es desconcentrés se li va enfilar al cap i va decidir quedar-s´hi per refrescar-li amb la seva bava llefiscosa. En veure-ho, d´altres cargols també van voler fer el mateix que el primer, i així en total 108 cargols que eren per allà es van instal.lar en el cap de Buda fins que entre tots li van fer un casc fresc i resistent. Tothom sap que els cargols per estar vius necessiten humitat però a ells no els va importar assecar-se si a canvi el cap de Buda podia seguir pensant.

Van passar unes quantes setmanes i, donat que Buda encara tardava a trobar allò que buscava, va arribar el dia que va caure una terrible tempesta, i de les arrels de l´arbre que Buda havia triat per asseure´s a meditar, en va sortir una serp que se li va enroscar al cos perquè no notés la fred, i amb el cap li va fer una caputxa per protegir-lo de la pluja.

Des de llavors a totes les representacions de Buda hi apareixen 108 heroics cargols i també la serp, i són els mateixos que van ajudar a Buda a il.luminar-se.

Fins la propera dent…o queixal!!!

 

 

 

Ara les dents et van caient totes molt seguides, fa poc vaig haver de venir dos cops i ara ja torno a ser aquí.

Avui et porto un llibre dels signes del zodíac. Un zodíac és el signe sota el que hem nascut cadascú de nosaltres. Això vol dir que segons com estaven col.locats a l´espai les estrelles i els planetes el dia i a l´hora que vas néixer tu ets d´un signe zodiacal o d´un altre. I segons de quin signe siguis tens un caràcter diferent dels altres. Per exemple, tots els que sou del signe d´Àries podeu compartir unes mateixes característiques, podria ser que us agradessin les mateixes coses, o que us fessin enfadar també coses semblants. Perquè puguis saber què és allò que et caracteritza com a signe d´Àries en el llibre hi podràs trobar l´explicació de com és cada signe, què li agrada i què no, i com se l´ha de tractar perquè estigui content. I també quins són els signes que s´entenen més entre ells. Espero que el llegeixis i que t´agradi molt.

Ratolí de les dents

Carta 11

Et va agradar l´atrapasomnis? Funciona bé?

Avui t´he portat una llibreta on hi podràs apuntar tots els somnis que vas tenint, d´això se´n diu un diari de somnis. Hi pots apuntar tant els somnis bonics com els que no ho són tant, perquè tots els somnis són importants, ho sabies? I a més són únics en tot el món, perquè ets l´ única que els pots somiar com els somies i per tant són especials.

A més, els somnis de vegades volen dir coses, per exemple, si somies amb un cocodril blanc vol dir que algú t´ està preparant un regal o una festa sorpresa, i si somies amb un ratolí blanc t´ avisa que algú – potser jo- et regalarà uns quants diners.

Hi ha hagut molts bons intèrprets de somnis a la història, com l´Edgar Cayce. L´Edgar va viure al segle passat i amb els seus somnis podia ajudar els altres. Quan una persona li explicava algun problema ell se n´anava a dormir i somiava en la solució exacta per aquest problema. Va arribar a somiar molt i molt durant tota la seva vida per poder seguir ajudant als altres, i realment va ajudar moltes persones, per això se n´han escrit molts llibres i se´l recorda molt especialment.

Espero que tu també comencis a experimentar amb els teus somnis, segur que et donaran la solució a molts dubtes i també a alguns problemes que puguis tenir.

Ratolí de les dents.

Carta 10

Que ràpid que t´ha caigut aquesta altra dent!  Aquesta nit he tornat a escapar-me de la meva caixa de galetes, he vingut de Girona vigilant molt que no em veiessin els Mossos perquè de moment no es pot sortir encara de casa. A veure si així entre tots, podem fer fora aquest virus amb corona.

Avui t´he portat un atrapasomnis. Se´l va inventar una tribu d´indis americans. Els atrapasomnis són com una mena d´aranyes amb la seva xarxa parada: els somnis bons queden atrapats als fils de la xarxa i ens arriben a través de les suau plomes penjades quan dormim, i els somnis dolents passen a través del forat que hi ha al mig de la xarxa i desapareixen amb la primera llum del dia.

Com es fa servir l´atrapasomnis:

Carregar l´atrapasomnis de tant en tant, al matí quan et lleves posar-lo a sobre el cor i pensar en els moments més bonics que recordes de la teva vida.

Penjar-lo del sostre de l´habitació a prop del capçal del llit, en un lloc on el sol el pugui il.luminar quan surti, perquè l´atrapasomnis es carrega i es neteja amb la llum del dia.

Fins aviat!

Ratolí de les dents.

Carta 9

COM QUE HE SABUT QUE ACABES DE COMPLIR ANYS, AVUI T´EXPLICARÉ EL CONTE D’ UNA BALLARINA QUE VIVIA A DINS D´UNA CAIXA DE MÚSICA.

UNA NIT QUE LA CAIXA HAVIA QUEDAT OBERTA LA BALLARINA VA TRENCAR LA MOLLA QUE LA SUBJECTAVA AL FONS DEL MECANISME DE MÚSICA, I QUAN VA TENIR EL PEU LLIURE VA FER UN GRAN SALT PER SORTIR DE LA CAIXA.

A FORA TOT ERA MOLT FOSC I HI FEIA MOLT FRED, I LA BALLARINA NO SABIA ON ANAR, PERÒ QUAN FEIA UNA ESTONA QUE ERA AL CARRER, ES VA FIXAR EN EL CEL PLE D´ESTELS I LI VA SEMBLAR MOLT BONIC. VA DECIDIR CAMINAR UNA BONA ESTONA I EN SORTIR EL SOL I IL.LUMINAR-HO TOT, LA BALLARINA VA PODER VEURE EL COLOR VERD DELS ARBRES I ELS MILERS DE COLORS QUE TENEN LES FLORS, VA QUEDAR ENCANTADA AMB LA FORMA DELS ANIMALS I AMB EL BLANC DELS NÚVOLS. LLAVORS VA PENSAR QUE SI NO S´HAGUÉS ATREVIT A SORTIR DE LA CAIXA MAI NO HAURIA ARRIBAT A VEURE TOTES AQUELLES COSES TAN IMPORTANTS. LA BALLARINA VA SENTIR EL CANT DELS OCELLS I LI VA SEMBLAR QUE FEIEN UNA MÚSICA ENCANTADORA I VA DESITJAR TORNAR A BALLAR. PERÒ ACOSTUMADA COM ESTAVA A TENIR UN PEU SUBJECTE A LA CAIXA, PERDIA L´EQUILIBRI, ES CANSAVA MOLT I NO S´AGUANTAVA, I PER TANT, NO PODIA BALLAR. DE SEGUIDA VA  RECORDAR ELS SEUS COMPANYS DE CAIXA I ELS VA ENYORAR, I VA PENSAR EN EL SEU COMPANY ARLEQUÍ, I SENSE ENTENDRE GAIRE PER QUÈ, ES VA SENTIR TAN TRISTA QUE EN AQUELL MOMENT VA DESITJAR TORNAR A SER DINS LA CAIXA.

LA BALLARINA VA TORNAR SOBRE LES SEVES PASSES I D´UN SALT ES VA FICAR UN ALTRE COP A DINS LA CAIXA DE MÚSICA, QUE ENCARA ERA OBERTA. ALLÀ TOTHOM L´HAVIA ENYORADA MOLT, I AQUELL DIA QUE HAVIEN PASSAT SENSE ELLA SE´LS HAVIA FET MOLT LLARG. I LA BALLARINA VA ENTENDRE QUE EL SEU DESTÍ ERA ALLÀ, AGAFADA PER UN PEU AL FONS D´AQUELLA CAIXA, AMB L´ARLEQUÍ QUE SEMPRE SE LA MIRAVA PERÒ NO PARLAVA I ENVOLTADA DELS SEUS, AQUELLS QUI MÉS L´APRECIAVEN, I ESPERAR CADA DIA QUE S´OBRÍS LA CAIXA, ENTRÉS LA LLUM I SONÉS LA MÚSICA PER SEGUIR BALLANT, PERQUÈ LA BALLARINA NOMÉS ERA FELIÇ SI PODIA BALLAR.

Carta 8

COM ET VAIG PROMETRE, EN AQUESTA CARTA ET VULL PARLAR DELS DIFERENTS PERSONATGES QUE ENS DEDIQUEM A RECOLLIR LES DENTS QUE ELS CAUEN ALS NENS ARREU DEL MÓN.

A MI ( EL RATOLÍ PÉREZ) EM PODEU TROBAR A CATALUNYA, ESPANYA I FRANÇA, I A LA FADA DE LES DENTS ALS PAÍSOS QUE PARLEN L´ANGLÈS O L´ALEMANY. A ITÀLIA ÉS EL TOPOLINO, UN TALP PETIT QUE PORTA BOTES I UNA MOTXILLA PER RECOLLIR LES DENTS. I HI HA UNA REGIÓ DEL NORD D´ITÀLIA QUE HO FA LA FORMIQUINA, UNA FORMIGA QUE LI AGRADA ENDUR-SE´N LES DENTS PER AMAGAR-LES AL SEU CAU, A SOTA TERRA.

AL PAÍS VASC HI HA LA MARITXU TEILATUKOA, LA MARIETA DE LES TEULES QUE S´ENCARREGA DE RECOLLIR LES DENTS. ALLÀ ELS NENS QUAN ELS CAU ALGUNA DENT LA LLANCEN A LA TEULADA DE CASA SEVA I ELLA LA TROBA DE SEGUIDA PERQUÈ LES MARIETES SÓN MOLT ESPAVILADES I MOLT ÀGILS.

 A CANTÀBRIA, UNA ALTRA PART DEL NORD D´ESPANYA, ÉS L´ESQUILU DE LOS DIENTIS, L´ESQUIROL DE LES DENTS EL QUI VA A BUSCAR LES DENTS DELS NENS.

UNA VEGADA HI HAVIA UNA OSTRA QUE ESTAVA MOLT TRISTA PERQUÈ HAVIA PERDUT LA SEVA PERLA I LI VA EXPLICAR EL SEU PROBLEMA A UN POP QUE HI HAVIA AL FONS DEL MAR. ELL LI VA PREGUNTAR: “I COM ERA LA PERLA?” “BLANCA, PETITA, DURA I BRILLANT,” –VA RESPONDRE L´OSTRA. EL POP HAVIA DE MARXAR PERÒ LI VA PROMETRE QUE L´AJUDARIA I LI VA ANAR A EXPLICAR A UNA GAVINA QUE JUGAVA AMB LES ONADES, I ELLA LI VA DIR QUE L´AJUDARIA I VA ANAR VOLANT A EXPLICAR-LI A UN ESQUIROL QUE HI HAVIA ENFILAT A DALT D´UN ARBRE. L´ESQUIROL VA BUSCAR I BUSCAR I VA TROBAR UN BOTONET BLANC, PERÒ NO ERA PROU DUR PERQUÈ ES TRENCAVA AMB LES DENTS, UNA PEDRA BLANCA, PERÒ NO BRILLAVA PROU, UNA MONEDA DE PLATA QUE BRILLAVA, PERÒ ERA MASSA GROSSA, I UNA ARRACADA DE BEBÉ, PERÒ NO ERA PROU BLANCA. I MOLT TRIST, L´ESQUIROLET VA MARXAR CAP A CASA SEVA, QUE VIVIA A DALT D´UNA ARBRE QUE DONAVA A PROP DE L´HABITACIÓ D´UN NEN. LLAVORS VA VEURE QUE EL NEN HAVIA DEIXAT UNA DENT A SOTA EL SEU COIXÍ PERQUÈ LI HAVIA CAIGUT. QUAN EL NEN ES VA ADORMIR L´ESQUIROL VA ENFILAR-S´HI I VA VEURE QUE LA DENT ERA PETITA, BLANCA, DURA I BRILLANT. LLAVORS L´ESQUIROL VA AGAFAR LA DENT I SE LA VA ENDUR, I PERQUÈ EL NEN NO PLORÉS LI VA DEIXAR EL BOTÓ, LA PEDRA, L´ARRECADA I LA MONEDA QUE HAVIA TROBAT I QUE EREN MOLT BONICS, PETITS, BLANCS, BRILLANTS I DURS, COM LA DENT QUE LI HAVIA CAIGUT. LLAVORS L´ESQUIROL VA ANAR CAP A LA PLATJA I VA DONAR LA DENT A LA GAVINA PERQUÈ LI DONÉS AL POP, PERQUÈ LI DONÉS A L´OSTRA, QUE ES VA POSAR MOLT CONTENTA PERQUÈ AQUELLA DENT S´ASSEMBLAVA MOLT A LA PERLA QUE HAVIA PERDUT I ERA IGUAL DE BONICA.

T´HA AGRADAT EL CONTE QUE T´HE PORTAT?

RATOLÍ DE LES DENTS.

Carta 7

PRIMER ET VULL DONAR LES GRÀCIES PEL RETRAT QUE EM VAS FER DE LA TEA STILTON, M´HA ENCANTAT, ME L´HE POSAT AL COSTAT DEL MEU LLIT.

SÉ QUE VAS PARTICIPAR EN LA CAVALCADA DE SANT ANTONI AMB EN TETE, EL CAVALL INDI, QUE ES CA ENCABRITAR I EL PASSEIG DE SANT FELIIU SEMBLAVA UNA PEL.LÍCULA DE L´OEST, se´t veia molt segura A DALT D´AQUELL CAVALL QUE SEMBLAVA TAN SALVATGE!!

COM TU JA SAPS, ELS CAVALLS SÓN UNS ANIMALS INCREÏBLES, I N´HI HA ALGUNS D ´EXTRAORDINARIS.

EL CAVALL MÉS GRAN DEL MÓN VA SER EN SAMPSON, QUE FEIA 2 METRES I 19 CENTÍMETRES, UN CAVALL ANGLÈS DE LA RAÇA SHIRE QUE PESAVA 1524 KG.

EL MÉS PETIT DEL MÓN VA SER LA THUMBELINA, QUE FEIA 44,5 CM, DE RAÇA MINIATURA AMERICANA.

EL MÉS VELL DEL MÓN, L´OLD BILLY, QUE VA VIURE FINS ALS 62 ANYS, DE L´ANY 1760 AL 1822.

EL QUE VA TENIR LA CUA MÉS LLARGA, EN SUMMER BREEZ, QUE TENIA UNA CUA QUE FEIA 3,81 METRES.

EL MÉS RÀPID VA SER EN WINNING BREW, UN PURA SANG QUE ARRIBAVA ALS 70,76 KM PER HORA L´ANY 2008.

COM A CURIOSITAT, HI HA ALGUNS POBLES QUE EL DIA 17 DE GENER CELEBREN EL QUÈ EN DIUEN LES “LUMINARIAS DE SAN ANTÓN”, I QUAN ES FA DE NIT ELS GENETS FAN SALTAR ELS CAVALLS PER SOBRE DEL FOC. DESPRÉS DE SALTAR ELS ABRIGUEN BÉ AMB UNES MANTES PERQUÈ COM QUE HAN SUAT MOLT, QUE NO S´ENCOSTIPIN. SABEN FER COSES INCREÏBLES, ELS CAVALLS, ARA ENTENC PER QUÈ A TU T´AGRADEN TANT.

A SOTA EL COIXÍ T´HI HE DEIXAT LA MONEDA.

RATOLÍ DE LES DENTS.

Carta 6

¿SABIES QUE HI HA D´ALTRES ÉSSERS MÀGICS QUE RECULLEN LES DENTS QUAN ELS CAUEN ALS NENS? ALS PAÏSOS ON ES PARLA L´ANGLÈS O L´ALEMANY HI VA UNA FADA, ÉS LA TOOTH FAIRY O FADA DE LES DENTS.

AL SEU PAÍS MÀGIC, LES FADES FAN SERVIR LES DENTS QUE HAN RECOLLIT PER CONSTRUIR MOLTES COSES PERQUÈ ELS ENCANTEN AQUESTES DENTS TAN BLANQUES I QUE BRILLEN TANT, I SE´N FAN TAULES I CADIRES O UN LLIT MOLT CONFORTABLE.

A ALGUNS NENS DE VEGADES ELS CAUEN UNES QUANTES DENTS DE COP, I QUAN HI HA TANTES DENTS QUE ES MOUEN I ESTAN A PUNT DE CAURE MOLESTEN MOLT. COM A TU, QUE AQUESTA VEGADA T´HAN CAIGUT DUES PALETES SEGUIDES I SÓN DENTS TAN GROSSES QUE PODEN PASSAR-SE MOLT TEMPS ENGANXADES NOMÉS D´UN FIL I FAN MAL I TARDEN MOLTS DIES A CAURE. I PER RECOMPENSAR-TE LA PACIÈNCIA QUE HAS TINGUT, LA FADA VOL QUE AQUESTA NIT ET PORTI UN PENJOLL ON HI SURT L´ELSA, QUE ÉS MOLT AMIGA SEVA, I TAMBÉ L´ANNA, LA SEVA GERMANA. I JO…TAMBÉ HI SURTO, A VEURE SI EM TROBES….

P.D.RESPOSTA A LA PREGUNTA QUE M´HAS DEIXAT A SOTA EL COIXÍ: NO ET PREOCUPIS PER COM ET QUEDARAN ORDENADES LES DENTS. EL TEU COS ÉS MOLT INTEL.LIGENT I SABRÀ COM FER-LES HI CABRE. T´HAS ADONAT QUE T´ESTÀ CREIXENT LA BOCA? DONCS ÉS PER AIXÒ, PER ACOLLIR LES DENTS GEGANTS QUE ET SORTIRAN!

EN UNA PROPERA CARTA ET PARLARÉ D´ALTRES ÉSSERS FANTÀSTICS QUE VISITEN ELS NENS QUE PERDEN LES SEVES DENTS. JA VEURÀS QUE A CADA PAÍS N´HI HA UN DE DIFERENT.

RATOLÍ DE LES DENTS.

Carta 5

AQUESTA NIT HE VINGUT CORRENTS PERQUÈ T´HA CAIGUT UNA ALTRA DENT. AVUI ET PORTO UN DIBUIX PERQUÈ HI VAGIS MARCANT LES DENTS QUE ET VAN CAIENT, AIXÍ PODRÀS SABER QUINES DENTS I EN QUIN ORDRE ET VAN CAURE.

JA SÉ QUE HAS COMENÇAT A FER PATINATGE, SEMBLA QUE ENTRENAR ÉS MOLT DUR, PERÒ ELS FESTIVALS SÓN FANTÀSTICS!!! PER NADAL EM VAIG ESCAPAR DE LA PASTISSERIA PER VENIR-TE A VEURE……… D´AMAGAT. EM VAN ENCANTAR LES TEVES TRENES LLARGUES I EL TEU CAP TAN PLATEJAT.

AVUI ET PORTO UNA CAIXA MÀGICA QUE EM VA PORTAR UN MEU COSÍ DE L´ÍNDIA. SAPS, DE COSINS RATOLINS FAMILIARS EN TINC MOLTS…SEGUR QUE TU JA EN CONEIXES ALGUN DE VEURE´L A LES PEL.LÍCULES.

COM FUNCIONA LA CAIXA MÀGICA. INSTRUCCIONS: 1. ESCRIURE UN DESIG EN UN PAPER. 2.POSAR-LO DINS LA CAIXA. 3. DURANT UNS QUANTS DIES CONCENTRAR-SE EN EL QUÈ HAS DEMANAT, I SI TENS PACIÈNCIA, AL CAP D´UN TEMPS …EL DESIG ES COMPLEIX. AH, PERÒ HA DE SER UN DESIG D´UNA COSA QUE NO ES PUGUI TOCAR.

FINS QUE ET CAIGUI LA PROPERA DENT!

RATOLÍ DE LES DENTS.

Carta 4

JA TORNO A SER AQUÍ. T´HA CAIGUT UNA ALTRA DENT, I HE SABUT QUE JA COMENCEN A SORTIR-TE LES NOVES DENTS, PER FI!

ET VA AGRADAR EL CONTE QUE ET VAIG PORTAR? SÉ QUE T´AGRADEN MOLT ELS CONTES DE RATES, COM EL DE LA TEA STILTON QUE T´ESTÀS LLEGINT (QUE GRUIXUT QUE ÉS AQUEST CONTE, I LA TEA ÉS TAN GUAPA…)I EL D´EN FERMÍ, EL RATOLÍ DE LA GRANJA. A MI TAMBÉ M´AGRADEN MOLT ELS CONTES, SOBRETOT SI HI SURTEN RATOLINS COM JO, COM ELS D´EN MICKEY I LA MINNIE MOUSSE O EL DE LA RATETA QUE ESCOMBRAVA L´ESCALETA.

AVUI ET PORTO UN CARNET MOLT ESPECIAL. NOMÉS EN TINDRÀS UN EN TOTA LA VIDA: ÉS EL CARNET DE L´ESBARREGAT, QUE VOL DIR QUE ARA FORMES PART D´UN CLUB DE NENS AL QUE A TOTHOM LI FALTA ALGUNA DENT. FIXA´T QUE SENSE DENTS ESTEU TOTS MOLT GRACIOSOS!

RATOLÍ DE LES DENTS.

 

Carta 3

PER FI T´HA CAIGUT LA TERCERA DENT, QUE BALLAVA I BALLAVA I NO VOLIA SALTAR MAI! SÍ QUE HA TARDAT TEMPS A CAURE, JA GAIREBÉ FA UN ANY QUE VAIG VENIR, TE´N RECORDES? ERA PER NADAL. RECORDO QUE EM VAIG DEIXAR EL BARRET PERÒ TE´L POTS QUEDAR, QUE EN TINC D´ALTRES.

COM QUE HAS TINGUT TANTA PACIÈNCIA AMB AQUESTES DENTS QUE TARDEN TANT EN CAURE, T´HE PORTAT UNA CAIXA PERQUÈ HI PUGUIS GUARDAR TOTES LES DENTS QUE ET VAN CAIENT.

FINS MOLT AVIAT!

RATOLÍ DE LES DENTS.

Carta 2

AQUESTA NIT HE TORNAT A ESCAPAR-ME DE LA PASTISSERIA PER PORTAR-TE LA MONEDA A CASA. JA T´HA CAIGUT UNA ALTRA DENT! SEGUR QUE NO T´HA FET GENS DE MAL. MOLT AVIAT T´ANIRAN CAIENT TOTES LES ALTRES DENTS, I COM QUE HI HAURÀ FORÇA ESPAI COMENÇARAN A SORTIR-TE LES NOVES DENTS, QUE SERAN MÉS GROSSES I NO TAN BLANQUES. T´HA AGRADAT EL RASPALL DE DENTS QUE ET VAIG PORTAR? RECORDA QUE PER RASPATLLAR-TE-LES HAS DE COMPTAR FINS A 6O I DESPRÉS GLOPEJAR, AIXÍ LES NOVES DENTS ET DURARAN MOLT DE TEMPS.

AVUI ET PORTO UN CONTE ON HI SURTO JO. ESPERO QUE T´AGRADI. ÉS EN ANGLÈS, L´HAS D´APRENDRE QUE T´ANIRÀ MOLT BÉ.

I NO T´OBLIDIS DE SOMRIURE QUE SEGUR QUE ESTÀS MOLT MACA!

RATOLÍ DE LES DENTS.

Carta 1

SÓC EL RATOLÍ DE LES DENTS,  I VISC EN UNA CAIXA DE GALETES EN UNA PASTISSERIA, MOLT APROP DEL POBLE ALLÀ ON VIUS.

JA FA UN TEMPS QUE HAURÀS NOTAT QUE ALGUNES DENTS HAN COMENÇAT A BALLAR I SEMBLA QUE NO S´ESTAN MAI QUIETES. AVUI HE SABUT QUE T´HA CAIGUT LA PRIMERA DENT. ¿SAPS QUE LA PRIMERA DENT QUE T´HA CAIGUT TAMBÉ ÉS LA PRIMERA QUE ET VA SORTIR QUAN NOMÉS TENIES UNS QUANTS MESOS? DONCS ENCARA TE´N FALTEN DINOU MÉS PER CAURE.  PERÒ CADA VEGADA QUE ET CAIGUI UNA DENT, SI ME LA DEIXES A SOTA EL COIXÍ DEL TEU LLIT, A LA NIT QUAN TOTHOM DORMI I NO EM PUGUIN VEURE VINDRÉ I ET DEIXARÉ UNA MONEDA I SI NO EM QUEDEN MONEDES ET PORTARÉ  PETITS REGALS, QUE SEGUR QUE T´AGRADARAN MOLT.

QUAN T´HAGIN SORTIT LES DENTS NOVES CUIDA-LES MOLT BÉ PERQUÈ SI ES FAN MALBÉ I CAUEN MAI MÉS NO TORNEN A SORTIR, QUE SI NO FOS AIXÍ JO TINDRIA MASSA FEINA A REPARTIR TANTES I TANTES MONEDES A GRANS I PETITS!

FINS LA PROPERA DENT QUE ET CAIGUI!

EL RATOLÍ DE LES DENTS.