En morir el Gorri es va acabar el seu diari. La gran pena per la desaparició d´un amic, l´enyorança del seu record, donaren com a fruit les “Cartes des del cel”.
La mort dels meus gossos estimats va deixar, a can Mateu, una buidor irrespirable. La necessitat de consol a aquesta esfereïdora pena, la fe en una altra vida i l´esperança de retrobar-nos tots plegats, va tornar a moure la meva ploma per fugir de l´amarga solitud que m´embargava. A “Cartes des del cel”, en Gorri torna a viure i amb ell tants d´altres estimats amics, que ens expliquen la seva vida en un paradís de pau, justícia i veritat.
CARTES DES DEL CEL.
Estimadíssim amic i amo nostre:
Estem segurs que et plaurà molt saber de nosaltres, i sobretot que estem tan bé, ja que la teva felicitat està vinculada amb la nostra. Doncs sí, estem molt bé i te´n volem assabentar, perquè encara que estem tan lluny, puguis gaudir de la nostra joia.
En Duc
Sàpigues que la Viola, la meva estimada, l´han fet encarregada general d´una cadena d´escoles bressol; que el Duc, el “poeta”, és el director de l´orquestra d´aquesta Residència Celestial; i l´un darrera l´altre, els principals càrrecs els tenim els gossos de can Mateu o descendents nostres. La Nena és responsable de vincular els infants que en la seva curta estada en el teu món no tingueren la oportunitat de gaudir de la nostra companyia, amb cadells enjogassats com ells. És tot un espectacle veure´ls tan feliços i sentir les seves rialles. En Dingo té una missió semblant a la de la Nena, però amb la gent gran.
Els gossos que en deien de “pedigrí” aquí són iguals que nosaltres i ens hem ben agermanat. Dels que havien estat els seus amos, que ens menyspreaven sovint per la nostra humil naixença, aquí no n´hi ha cap. Estem tranquils perquè la gent que conviu amb nosaltres no ens trepitja amb mala intenció ni ens dóna cap garrotada.
En properes notícies, m´agradaria explicar en detall com és la nostra nova vida. Fins aviat, doncs, estimadíssim Tago.
