Des de fa quatre anys, a Platja d´Aro s´està optant per fer un tractament singular de les zones verdes de l´espai públic: les rotondes deixen de ser simples giratoris ornamentats amb jardineria per esdevenir punts de confluència singulars, tractats amb uns elements propers al ciutadà, d´ús públic i que han creat una toponímia per definir l´espai urbà:"la rotonda dels xais", "la rotonda dels cactus"... Quant a les places, amb l´intent de consolidar aquests espais s´han fet actuacions per conjugar art contemporani i ús quotidià, provocant una reacció socialment positiva, i aconseguint que el passant identifiqui l´espai i el prengui com a referència per designar uns elements d´identitat pública.
El criteris que ha prevalgut en aquest plantejament ha estat la recerca de la qualitat en l´espai urbà, fins llavors mancat respecte a l´empresa privada: els espais públics es revaloritzen i es fan singulars i adaptats al caràcter de Platja d´Aro. Es fan dissenys especials, que se surten de les normes paisatgístiques establertes que havien quedat obsoletes, tot això partint de la base de la sostenibilitat de manteniment i de la persistència al vandalisme.
El responsable de tot aquest projecte, Martirià Figueras i Feixas, enginyer agrònom i director de paisatge urbà de l´ Ajuntament de Platja d´Aro, segueix en les seves obres els criteris estètics del moviment "land art" o art de la terra. Les pautes que ordenen aquest paisatge contenen en si mateixes les formes de la naturalesa, donant lloc a una creació que parla el mateix llenguatge que la terra: es tracta de dissenyar el paisatge urbà com a obra integrada en l´espai i respectant l´entorn natural alhora que carregada de connotacions socials. En definitiva, aplicar aquesta idea a la complexitat de l´espai urbà, per tal que aquest acabi definint el caràcter de la ciutat.
L´OBRA EXTERNA COM A PRECEDENT.
Entre el 1989 i el 1992 Martirià Figueras treballa com a tècnic municipal de l´Ajuntament de Banyoles per l´adequació de la ciutat als Jocs Olímpics, remodelació de l´entorn de l´estany, acondicionament del Parc de la Draga, i recuperació paisatgística de la variant de Banyoles. El 1991 monta un despatx professional d´enginyeria per treballar pel seu compte temes de paisatgisme i d´impacte ambiental.
Obté el premi FAD (Foment de les Arts Decoratives) en diversos anys consecutius: 1994, 1998, 1999, 2000, per diverses obres de restauració i remodelació de l´entorn.
Del 1993 al 2001 rep el premi honorífic en l´Exposició de flors del barri Vell de Girona, amb obres de caràcter efímer com la darrera plantada de flors de filferro a les escales de la Catedral de Girona.
De l´any 1998 al 1999 passa a treballar com a tècnic municipal de l´Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols.
OBRA A LA VALL D´ARO.
Al llarg dels darrers quatre anys han anat apareguent a la Vall d´Aro diverses obres que segueixen els criteris del "land art" , com és el cas del giratori de Castell d´Aro, la "rotonda dels xais". Es tracta d´un espai que havia quedat marginat, sense manteniment ni identitat. S´ha triat un element simbòlic propi del paisatge rural, uns xais que semblen trets del pessebre vivent de Castell d´Aro, i que ha acabat donant nom al lloc.
La rotonda de la "rosa dels vents" és un punt neuràlgic, en què tres nuclis urbans entren en contacte. També en aquest cas s´ha buscat un element simbòlic representatiu: la vela com a peça escultòrica central, i s´ha fet un tractament singular dels materials emprats, graves i ciment, amb un criteri estètic que redueix el cost de manteniment i permet el reciclatge de materials.
Una obra molt valorada des del punt de vista arqueològic és l´adequació de les ruïnes del Pla de Palol. Es proposa aquest espai com a zona d´estar, ajardinada, alhora que es manté el seu valor cultural. Es tracta d´una part de la vil.la romana datada entre el segle I a.C. i el VII d.C., on s´hi va desenvolupar una gran activitat vitícola. S´han incorporat uns panells informatius que expliquen l´ús que tenien cadascun dels espais i es diferencien pels diversos materials, textures i colors emprats. La plaça es distribueix en una zona de pas que s´eleva per sobre de les restes arqueològiques i per una plaça circular, on s´hi reprodueixen elements singulars: el medalló romà trobat a les excavacions, la marca del propietari Porcianus i el dibuix d´un penjoll de raïm que lliga amb l´activitat del vi.
La Plaça Víctor Català estava situada en una zona de vivendes desestructurada, i s´hi ha introduït un element per ordenar l´espai: una cinta d´aigua que travessa el carrer, i que després de transformar-se en escala acaba el seu recorregut a la riera de Fanals; a la plaça s´ha creat un àrea de jocs infantils, il.luminada i ajardinada.
Són nombrosos els casos en què s´introdueix un element representatiu que estructura alhora que defineix la toponímia de l´espai urbà. El cas de les formigues gegants de la plaça Abat Escarré és pensat en relació a la dualitat que pot presentar l´objecte: llum/joc infantil. A la "Rodona dels cactus", la "Rodona dels testos" i la "Plaça dels pinetells" la relació que s´estableix entre ciutat i paisatge és revolucionària: concretament en la plantada de diferents exemplars de cactus es desperta l´interès del ciutadà per un element extret de la quotidianitat, i se n´ha fet un paisatge artificial que li causa impacte perquè s´hi sent identificat.
FITXA TÈCNICA:
Nom: Martirià Figueras i Feíxas.
Nascut a: Banyoles.
Edat: 40 anys.
Títol: enginyer tècnic agrícola
especialitzat en explotacions agropequàries
i postgraduat en jardineria
i paisatgisme.
Professió-càrrec: director de jardins
i paisatge urbà a l'Ajuntament
de Platja d'Aro. Ha participat en
diverses exposicions internacionals,a la universitat de Harvard el
2001, on es va fer una tria d'obres
de paisatgisme més interessants a
Europa dels darrers quinze anys.
Ha participat a la primera i segona
Biennal Europea de Paisatgisme
el 1999 i el 2001 amb diverses de
les seves obres. Més recentment,
ha exposat a Montreal i a Ginebra.
Ha col·laborat en diverses publicacions
i revistes professionals:
Ambiente, Arquitectura del paisaje,
Casa y Campo i Casa viva. Té experiència
com a docent en jardineria i
paisatgisme.
PROJECTES D´EXECUCIÓ IMMINENT.
L´obra de Martirià Figueras és molt abundant, no només a la Vall d´Aro -la plaça Joan Sitjar de Castell d´Aro, l´adequació del passeig de Sant Pol, el carril-bici del Ridaura,etc-, sino que també s´ha extès a d´altres municipis, els ajuntaments dels quals han demanat que s´apliquin als seus propis espais urbans aquests models paisatgístics que han causat impacte: el Far de Sant Sebastià, la Ciutadella de Roses, el camí de ronda de Tossa, la riera Gotarra de Llagostera, i d´altres obres a Sant Boi i Castelldefels.
Els projectes d´execució imminent a la Vall d´Aro són l´acabat de la plaça d´Europa, les millores al passeig marítim i acabar la zona verda de Sant Pol.
Amb aquesta ampliació del concepte paisatgístic, Martirià Figueras ha integrat la funció estètica i la solució paisatgística, alhora que ha aconseguit la revitalització d´un entorn que esdevé més proper al ciutadà, més humà.
