La comunicació animal ha existit des de sempre. Els nostres ancestres tenien la capacitat d’accedir a estats alterats de consciència entrant en connexió amb d’altres dimensions, i posar-se en contacte amb l’esperit dels animals o de la naturalesa, per poder conviure amb els animals i sobreviure.
D’alguna manera, perdien la noció d’identitat individual i entraven en comunió amb l’esperit de l’animal amb el qual es volien comunicar, la qual cosa els permetia posicionar-se des del punt de vista de l’animal, arribant fins i tot a percebre a través dels ulls i dels sentits de l’animal, i a través d’un intercanvi entre les dues consciències, percebre d’una manera interna les seves emocions i pensaments.
Els animals tenen molt desenvolupada aquesta capacitat de transmissió telepàtica entre les diferents espècies, que els humans també tenim des que naixem encara que no en siguem conscients, i tot i que l’haguem anat perdent al llarg del temps, a través de l’empatia podem tornar a desenvolupar la nostra capacitat de rebre informació a distància, de comunicar-nos amb els altres éssers vius a través d’imatges, de sensacions físiques, d’emocions i de pensaments.
Perquè tots tenim la capacitat d’interactuar amb els altres éssers vius del planeta a través de la comunicació no verbal, amb la que podem arribar a entendre el comportament d’un animal o d’un grup d’animals en un determinat moment, assumint així la nostra responsabilitat com a humans davant les altres espècies del planeta.
Existeixen especialistes en comunicació animal com Laila del Monte, -autora dels llibres Comunicarse con los animales, Cuando el caballo guía al hombre, Viaje iniciático con los gatos, ¿Por qué lloráis lo que no muere? i Maestros animales,- que tenen una especial capacitat de connectar amb l’animal per poder resoldre emocions no resoltes, trastorns de conducta o processos patològics, podent fer-ne un acompanyament en els seus últims moments de vida, arribant fins i tot a connectar-se amb l’animal en el més enllà i proporcionar respostes.
Proyecto mi espíritu hacia el del animal y capto su estado de alma, lo que ocurre en su vida, la relación que tiene con su entorno, consigo mismo, con su guardián... Me conecto con él utilizando su lenguaje. Como los lobos, que van a cazar de manera separada pero permanecen conectados en espíritu a la jauría. Recibo informaciones bajo forma de percepciones: imágenes, pensamientos, frases, sensaciones físicas o emocionales, a veces olores... Pueden aparecer bajo todas esas formas. Entro en el «lenguaje puro», que es el lenguaje propio de los animales, y que se expresa a través de los cinco sentidos, además de la emoción. Todo ser vivo posee ese lenguaje. El ser humano lo perdió en el camino, pero las tradiciones antiguas lo poseían, de igual modo que las que hoy día todavía viven en un entorno cercano a la naturaleza. En Occidente este lenguaje ha desaparecido totalmente, hay que aprender a reconectarse con él.
Laila del Monte