Carola Ellenberger: el món sorgit dels somnis.

Nascuda en els països boirosos i freds del centre d´Europa, l´artista suïssa va quedar impressionada per la llum, el sol i la idiosincràcia de la ciutat ganxona. Es defineix com una pintora que s´ha enamorat de Sant Feliu, ciutat on ha exposat la seva obra des de l´any 2000. Carola Ellenberger (Berna, Suïssa, 1976)   explica com és el procés de creació dels seus quadres…

“Procuro sempre reflectir els paisatges amb les llums i les ombres que colpeixen la meva mirada. Quan començo a pintar un nou quadre veig el món d´una manera diferent, buscant l´essència i la llum del meu entorn. Abans de començar a pintar o a dibuixar, escolto música o improviso una melodia al piano per inspirar-me; llavors percebo les notes musicals en forma de colors diferents. La vibració de la melodia s´empasta amb l´harmonia dels colors de la meva paleta i de la imatge que vull pintar. Cerco crear una atmosfera ambiental de color i de llum, conferint a les meves imatges un caràcter místic, com de realitat somniada. Associo els colors amb sentiments i els interpreto a la meva manera. Intento trobar poesia en la composició de cada quadre, una poesia que quedi reflectida a la meva obra.”

…i com ha estat la seva evolució com a artista.
“Evolucionem tota la vida; sempre estem moguts per diferents inquietuds. D´aquí que sempre faci un ús de tècniques oposades, amb quadres que van de l´abstracció al realisme. El meu caràcter és així: m´agrada obrir-me a tot, provar una mica de tot a la mateixa vegada, potser sense arribar mai a aprofundir en un sol camí. Des del meu punt de vista el sentit de pintar és senzillament el de gaudir. Es tracta d´anar a trobar aquell punt de bellesa que hi pot haver en la nostra vida, inclús a vegades en les més grans tristeses. No m´agrada aferrar-me a una sola idea. En aquest sentit, sóc una artista molt lliure i em baso molt en el meu estat d´ànim a l´hora de crear. Per mi l´evolució no és més que una recerca contínua.”

La inquietud per trobar nous camins expresius l´ha portat a barrejar el cos humà i els retrats amb impressions abstractes, de vegades surrealistes, motivades per les personalitats i paisatges que plasma a les seves pintures.
“Pinto sempre aquelles coses que m´han inspirat o commogut. Sempre començo a pintar sense  tenir una idea clara de com serà el quadre final. En el meu cas, sempre trobo el camí amb l´anar fent.
La intenció dels meus quadres és la de despertar la curiositat i la fantasia de la gent, que es despertin, que alguna cosa es commogui dins d´ells.
Quan pinto paisatges, tant si són marines o camps, els pinto amb el desig d´entrar dins el quadre i passar-hi una estona per gaudir del paisatge i del moment. Crec que la naturalesa és un espai que habita dins de nosaltres mateixos. No tan sols ens explica com a éssers humans en evolució sino que som cent per cent naruralesa, i crec que hi ha entre ella i tots nosaltres una gran connexió que només podem percebre quan disminuïm el ritme frenètic del dia a dia per contemplar-la i escoltar-la en total silenci, cosa difícil d´aconseguir avui.”

Els temes, els deixa que brollin dels seus somnis…
“La familiaritat amb el motiu, fundada en el contacte amb les coses estimades, en el gust per l´inaprehensible de la vida diària, de tot allò que moltes vegades ens passa desapercebut, es sedimenta lentament, amb un pòsit, als recòndits espais interiors de la meva ànima, i cobra una calidesa, una palpitació i una fragància que es transfereix als meus quadres a cada toc de color, a cada reflexe de llum, a cada traç i a la configuració global de cada imatge.”

Sobre les seves properes exposicions i els projectes que té dins la seva carrera com a pintora explica que la seva propera exposició serà del 17 al 31 d’agost a la Capella de l’antic hospital de Sant Feliu. Per acabar, afirma que no té projectes a llarg termini.
Com es poden fer projectes a llarg plaç al món que vivim? No se sap mai el que pot passar. Continuaré vivint la pintura intensament, mantenint sempre la font d’inspiració que ve des del fons de l’ànima.

Deixo que els meus pinzells tradueixin en imatges el què en el meu cor ressona de la vida que m´envolta.

Els meus quadres són estats d´ànim, instantànies de la vida que motiven l´impuls de la meva pintura.

Setmanari Àncora, 24 de juliol de 2008.

Fotos: Carola Ellenberger.

Download (PDF, Unknown)