Vaig conèixer en Santiago Franch Juandó, “en Tago”, a Banyoles l´any 2001. Em va parlar del seu vincle amb el meu poble, Sant Feliu de Guíxols, com a estiuejant als anys 30 del segle passat. De seguida em va parlar d´un personatge que va marcar la seva vida, en Gorri, un gos pastor alemany amb el que va conviure molts anys en retirar-se a Can Mateu de Camós, una casa en plena natura molt aprop de Palol de Revardit, poble de la comarca del Pla de l´Estany, que va recuperar durant els anys 80 per poder-hi viure en total llibertat amb en Gorri i els seus estimats gossos. L´any 1973 va començar el seu “Diari d´en Gorri”, un dietari on anava explicant les aventures que al llarg de prop de vint anys en Tago, en Gorri i tots els seus altres gossos anirien passant junts. Vam publicar alguns d´aquests escrits al Setmanari Àncora, revista local de Sant Feliu de Guíxols, així com alguns textos sobre els seus improvitzats i insòlits viatges per Europa.
Opel Vostock: viatge a uns orígens.
Preliminars d´un viatge.
La dèria de voler-nos moure neix amb la vida i a molts ens dura fins quan aquesta vida ja se´ns acaba. Al poc temps de prescindir dels caminadors i dels braços dels més gans ja marxàvem amb patinets de dues rodes i després amb el que en dèiem "la meca", un senzill artilugi de fabricació casolana consistent en una caixa de fusta fixada sobre dos eixos de ferro, amb un coixinet a cada extrem. Ja teníem el nostre primer aparell, que només era "auto-mòbil" a les baixades, i que a Banyoles, en el tram de la carretera del cementiri agafava velocitats vertiginoses.
De la bicicleta als primers motocicles ja va ser un pas revolucionari per arribar a l´autèntic automòbil a finals del segle XlX.
En parlar del famós Opel Vostock ens situem a la dècada de 1930. Si Vostock encara és viu ho hem d´agrair en primer lloc al senyor Estany de Sant Miquel de Campmajor, que reconeixent la seva categoria com a peça de museu, va regalar-lo al que aviat fou el seu enamorat, i que va ser per poc temps el seu amo, preferint d´aquesta manera salvar-lo abans de vendre´l com a una vulgar ferralla.
Era una època en què tenir un cotxe era privilegi de gent econòmicament ben situada i d´alguns professionals a qui era indispensable per la seva feina, cas dels metges i veterinaris i d´algun que altre negociant de bestiar. El que Vostock encara sigui viu ho hem d´agrair una mica a aquesta gent, que va contribuir a salvar vides humanes i d´animals, i això li dóna un gran mèrit, del qual pot estar-ne orgullós.
20200718_112131
Image 1 of 11
També hem de reconèixer l´interès posat en salvar-lo per part del mecànic de Banyoles, que va dedicar la nit abans de l´aventura a reparar una biela, operació que va servir-me a mi per aprendre el poc que sé de mecànica d´autos i que tant de favor va fer-me durant els transcurs d´aquest interessant viatge.
És de justícia recordar l´amic Bonet, que va pagar-me una quantitat important per ell, import que compensa de sobres les despeses del viatge, i agrair-li la delicadesa amb què va restaurar-lo, així com les atencions vers la meva persona, que em va dir amb gran satisfacció:"Vostock és viu i brillant tal i com sortí de l´ou".
DATA i PROPÒSIT DEL VIATGE.
A principis del mes d´agost de l´any 1968, amb tots els permisos i papers reglamentaris a nom meu i després d´haver fet algunes sortides fins a la costa per comprovar la mecànica de Vostock, ingènuament pensant se´m va ocórrer la idea que si la casa Opel era a Alemanya, allà en Vostock seria ben rebut i atès de les seves nafres, que com és de suposar, encara que dissimulades, en tenia i de grosses. Animat per les opinions dels experts, que em deien que amb un vehicle com aquell, a poc a poc podia arribar molt lluny, vaig decidir posar fil a aquesta aventura. De tot això, el que sí que va ser veritat, és el fet d´anar a poc a poc. Vaig arribar a Friburg el dia 29 d´agost, després de tres setmanes de viatge. De la reparació de Vostock en va tenir cura un mecànic i un fuster, ja que la part interna de la carrosseria era de fusta, i va durar uns quants dies. I justament a la vigília que tenia destinat marxar, el mecànic, després de fer-li els últims retocs, va anar a provar-lo a la carretera de Sant Miquel de Campmajor i va tornar amb una biela fosa. El mecànic, sabent el meu propòsit de sortir l´endemà cap a Alemanya es va oferir a fer-se càrrec de la reparació. Ens vàrem passar la nit al seu taller de la carretera de La Puda, ell treballant i donant-me explicacions, i jo amb tota l´atenció posada en aprendre, el que tanta falta em faria en els llargs dies del viatge. Va ser tanta l´estona que vaig estar al costat del mecànic –quasi bé tota la nit-, que vaig tenir una bona oportunitat de veure les tripes d´en Vostock, i vaig entendre tan bé les explicacions del mecànic que en moments de bon comportament del cotxe, em semblava sentir el soroll de l´explosió de la barreja de gasolina i d´aire comprimit al cap de dalt del cilindre, i veure el baixar i pujar de la biela, per donar el moviment circular del cigonyal i per transmetre la força finalment a les rodes del darrera.
A través de fragments del diari que vaig tenir l´ humor d´escriure, els entesos en mecànica podran apreciar el que va ser per mi tirar el carro endavant, que ens certs moments semblava un vaixell encallat, i a la majoria de lectors d´Àncora els prego una mica de paciència si m´allargo en la lectura d´aquestes vivències, que potser només tenen el mèrit de ser veritat.
I a l´hora prevista del dia indicat, el Vostock estava llest i sortíem de bon matí de Banyoles cap a Alemanya, sense comiats oficials ni pancartes.
EL VIATGE.
El fet de parlar de l´automòbil de motor d´explosió ens convida a considerar aquest invent que ha revolucionat el món en aquests darrers segles. Ha representat, en el fons, el control i aprofitament de l´energia, s´ha aconseguit passar d´un fenomen negatiu de gran energia incontrol.lada, a un moviment sincrònic control.lat per la nostra voluntat, i després de tants anys de recerca, innovacions i invents, poder gaudir d´un artefacte silenciós, indispensable en el progrés de la societat.
Travessar els Pirineus ja va ser la primera prova que vàrem superar. Conèixer els esdeveniments ocorreguts en aquests quilòmetres de muntanya, relacionats amb la història del nostre país, fa que sentis un respecte per aquestes terres.
Potser el més important pels gironins va ser l´intent d´invasió de Catalunya pels exèrcits del rei de França, Felip L´ Atrevit, l´any 1285 i el retorn a Perpinyà pel pas de Parnisares amb la resta de l´exèrcit derrotat.
Les pujades les pujàvem bé, sense necessitat de posar la marxa curta. El problema venia si començava la baixada sense haver reduït. Era llavors que necessitava la primera per poder control.lar en Vostock, que a vegades semblava un cavall desbocat.
En algun tram, en travessar Suïssa, vaig passar un autèntic perill, perquè el frè era de cable, i alguna roda frenava més que les altres i provocava la desviació del cotxe. En un establiment de France Auto, concessionari d´Opel, vaig ser molt ben atès. A més de la simpatia del personal varen fer una revisió general del Vostock gratuïtament.Va ser una primera injecció d´ànim per seguir endavant, que malauradament va durar poc. Abans de Béziers, en una pendent poc pronunciada un soroll alarmant sortia de dins el motor. El diagnòstic va ser fàcil: una biela fosa. Prop d´una casa al costat de la carretera, una família va ajudar-me a entrar-lo al seu pati. Aquest va ésser el principi d´una aventura que durà uns quants dies. Sortosament, a Béziers hi havia un taller capaç d´arreglar el problema.
Béziers, 12/08/68
Mentre agraïa la gentilesa del mecànic de no voler cobrar per la informació sobre l´estat del Vostock, vaig veure un senyor que s´entretenia a revisar el cotxe, que sens dubte, no perquè fos el meu, feia de bon veure. Em vaig acostar a ell i li vaig oferir d´obrir el capó per poder-lo observar millor, i va resultar ser el gerent de la casa Opel a Russelheim, la qual cosa va omplir el meu cor d´esperança, amb el pensament de què si arribava a Alemanya seria ben atès. De sobte, van apareixent tot de senyals que m´empenyen a proseguir l´aventura, de la qual a pocs quilòmetres de casa ja dubtava de si seguir endavant...
Però va durar poc el meu estat d´ànim; en pujar un petit pendent un soroll exagerat que recordava el d´una esquetlla de bou em va fer recordar el que vaig escoltar un dia a Banyoles la vigília del viatge.
Mentre Vostock descansa a casa el senyor Gil, a prop de la carretera de Narbonne-Béziers, faig temps en aquesta bonica capital de la Gran Rambla, tot esperant que un taller arregli la biela, que ha estat el que ha fallat al meu pobre cotxe.
17/08/68
El problema d´avui és que els senyors representants d´Opel a Orange es volen quedar amb ell. M´ofereixen 50.000 francs o bé canviar-lo per un SIMCA, i perquè hi accedeixi em posen traves a l´hora de reparar-lo.
19/08/68
Avui he arribat a Chabeuil. Vaig sortir d´Orange amb el disgust de la reparació i amb llàgrimes als ulls...A Chabeuil vaig ser molt ben rebut pels pares parroquials seguidors del pare Vallet, tant conegut a Catalunya per la seva obra. Un germà d´aquells que saben una mica de tot i que fan la feina ben feta va atendre el pobre Vostock, reparant una porta que tancava malament.
Tinc previst de reemprendre la marxa demà a les vuit del matí camí de l´aventura, tot i que no ho tinc massa clar degut a l´estat de Vostock, que és de fatiga general. Tot i això, el fet que ahir encara marxés bé m´anima a seguir endavant.Fins ara hem recorregut Chabeuil- Romans, 20 kilòmetres, Saint Marcellin, 25 quilòmetres.
A començament de fosc ens hem separat de la carretera. He deixat en Vostock aparcat al costat d´una església i del seu cementiri, a sota d´un arbre. Uns nens m´han ajudat a empènyer-lo, el motor d´arrencada comença a fallar. L´interior del cotxe està molt ben condicionat, gràcies al fogonet d´alcohol i a un mica de palla que supleix els coixins, i tot plegat ofereix un ambient prou acollidor.Puc escriure gràcies a la llum que entra per la finestra del darrera. Estem a pocs quilòmetres de Chambéry i demà arribarem a Suïssa.(...)
Aquesta nit he dormit malament, i la meva distracció ha estat el fogonet d´alcohol, que a manera de làmpara per al soldat desconegut semblava que il.luminés les restes de la gent que descansa en el cementiri (...)
Suïssa: són les sis o les set de la tarda. L´arribada a la ciutat ha estat triomfal, després de tants problemes i de tant soroll de motor, de tant de fum i despesa d´oli.
25/08/68
Genève és una ciutat amb encant, però com qualsevol altra ciutat, és gran i freda. Aquest matí, només de tocar en Vostock ha arrencat. A veure demà què farà. És natural que no vulgui emprendre la marxa un dissabte, ja que aquí, a Suïssa, quasi bé tothom fa festa complerta tot dissabte i diumenge.
Ja hem estat a l´Opel, mala impressió, la junta de culata està força trencada i també hi ha un cilindre que no funciona bé, com si hagués saltat un tall de segment. Això, diuen, és el més greu...
27/08/68
Em torno a trobar en el meu ambient, enmig de vinyes, doncs és una de les poques regions de Suïssa on es produeix vi. En una nit de trons i llamps com aquesta, sembla que a dins el cotxe s´hi està millor que mai. En fi, Vostock segueix tirant, sobretot quan el camí fa baixada. Llavors sembla que planeja, no se sent ni un sol soroll de motor i arriba a agafar velocitats vertiginoses. Gasta molt d´oli i n´hi poso del millor, però el pobre s´ho mereix.
Friburg. 29/08/68
Males notícies de la meva arribada a Alemanya. Nosaltres esperàvem que ens rebessin amb els braços oberts i amb pancartes de benvinguda, però només hem rebut un somriure de la noia de Mulheim i una veu agradable de la senyora Roos Zahringe. Aquí el cotxe s´ha vist de seguida envoltat de tot el personal d´aquest important establiment, però a banda de les admiracions i d´alguna que altra riallada, de solucions poques. M´escama que no hagin parlat d´arreglar el cotxe, doncs aquest era el motiu principal de la nostra visita. Tot i que aquesta reacció tampoc és de sorprendre massa: poden suposar que, un cop arreglat el cotxe, la meva idea seria vendre´l. Jo, per la meva banda, tinc interès en tenir arreglat el cotxe per a mi. O sigui que, com un castell de cartes, totes les il.lusions han fallat fins a aquest moment
En fi, tot plegat m´ha estat força molest, i he arribat a dir a la senyora Roos que si no volen reparar el cotxe, abans d´entregar-lo o de vendre´l a la casa Opel, el llençaré al Rhin. (...)
El truc era clar: després de desmontar-li unes certes peces, me´l deixen perquè no pugui posar-lo en marxa.
L´últim disgust d´aquesta gent d´Opel ha estat que, quan he demanat la factura, que segons van dir havia de ser d´uns 150 a 200 Marcs, pujava a 290, i en veure-ho m´adono de l´estafa que m´han fet. (...)
En fi, la posada en marxa de Vostock ha estat extraordinària, tant que semblava que ens estiguéssim elevant en un dirigible. Quasi tot el personal del taller esperaven a fora per veure´l arrencar de nou. Al final, després d´haver connectat un fil de la bobina que no sé qui havia desconnectat, es va sentir l´agradable soroll del meu vell cotxe. Vaig donar-hi una volta abans d´haver adaptat el seient i vaig comprobar que tirava força, almenys m´ho va semblar(...)
I cap a Belfort, ciutat d´interès històric amb la seva fortalesa, els seus parcs i els seus carrers alegrats pel murmuri de les aigües del riu que travessa la ciutat i la fa del tot acollidora i assequible, l´estació de ferrocarril amb la seva torre que recorda el Big Ban, i la seva església dedicada a Sant Cristòfor, patró de la ciutat.
15/09/68
Avui el viatge ha estat agradable. Com a grata sorpresa, la d´un senyor que té un Citroën de 1929 i un altre de 1930, aquest últim en unes condicions òptimes. Em convida a pujar-hi; durant el trajecte es deixa anar de mans, deixant el volant lliure en senyal de seguretat. Crec que es tracta d´una peça de museu.
He parat a un marge de la carretera, a uns 100 kilòmetres de Neveres. Al costat d´un bosc i de piles de llenya, la temperatura era de 10 graus a dins i també a fora del cotxe. Vostock ha anat marxant bé, tot i les pujades de la Côte d´Or, i tot i les seves lesions s´ha portat com un heroi. Pujàvem en segona i quan li posava la tercera semblava que saltava d´alegria, encara que la pendent continués amunt...
He dormit a sota d´uns castanyers, al costat de la catedral, que està il.luminada i és de base romànica, és encantadora, recorda una mica Poblet. Amb el soroll de l´aigua caient en el sostre de Vostock s´ha sentit un cop sec. Pensava que podia tractar-se d´una broma dels homes de la neteja, que amb aquell temps que feia semblaven mariners en plena tempesta, però suposo que més aviat devia tractar-se d´una castanya. D´allà a Paray Le Monial bé hi havia uns 100 kilòmetres. Seguia plovent i el cotxe anava bé(...)
18/09/68
Montélimar. La ciutat de Pont Saint Esprit ha estat com un somni, talment com flotar entre núvols. Vaig posar la quarta a en Vostock i així va quedar, com si fos veritat que anar cap el sud és anar pendent avall. Mai ens havíem trobat un tram com aquest.(...)
Emprenem la marxa cap a Lonnaux. Sento un soroll estrany, penso que puc haver punxat i surto de la carretera. Sembla que es tracta d´una falsa alarma. El que se sent és el soroll dels avions supersònics que quan passen la barrera del so fan com una mena d´estrèpit. De totes maneres, penso revisar a fons els cargols de les rodes...
A 10 quilòmetres de Nîmes ens hem aturat entre unes oliveres petites, en un camp infectat de mosquits. Tot i haver tancat ràpidament les portes, han acabat envaïnt el cotxe, amb els seus sons alarmants i punxeguts. Ha acabat havent-hi batalla, però encara resten enemics. A dins el cotxe hi fa calor. Vostock s´ha portat bé. La carretera també, sempre avall...
Emprenem de nou la marxa; una nova carretera, que des de lluny comença a entreveure´s, ha quedat tranquil.la. Sembla que tot estigui adormit i cobert per una mena de llençol fet de boira. També ha parat de ploure. Tot plegat convida a posar en Vostock i els seus cavalls en marxa cap a casa, amb la idea de sobrepassar Nîmes i arribar demà mateix a Montpellier (...)
El tan esperat nou dia encara no es veu sortir per enlloc. M´acompanya el cant dels grills i l´ombra gris i blanca de Vostock, reposant enmig de l´herba molla. En la llunyania se senten els motors dels pocs cotxes que passen a velocitat apreciable. El dia no acaba d´arribar, i al sostre que em cobreix van sonant les gotes que segueixen caient, ajudant a passar el temps i acompanyant els meus pensaments, la meva Banyoles, les sardanes de la Santa Espina(...)
M´he sentit bé fent aquest viatge, i quasi tot el què s´ha esdevingut ha estat ben assimilat. Els quilos que he perdut, uns cinc, tampoc els trobaré a faltar, i segueixo tenint les orelles un pèl massa grosses. Al final es va acabar la nit dels mosquits, l´aranya verda i d´altres bestioles. Vaig sortir corrents d´aquell indret immund, perseguit per aquests petits sanguinaris.Vaig obrir les finestres perquè sortíssin. En poca estona ja érem a Nîmes(...)
Vaig prendre l´autopista i en poc temps ja ens trobàvem a Montpellier, que vàrem passar de llarg. En acabar l´autopista, en dues ocasions Vostock no va voler aturar-se, i sobretot la segona vegada, es va produir un petit altercat. El vigilant va intervenir: “est-ce que vous ne comprenez pas le français, et vous ne pouvez pas arreter avec ça” i amb aquest “ça” crec que va voler dir en un to despectiu “aquest trasto”. Reflexionant sobre això, després vaig pensar que els francesos es refereixen familiarment al cotxe com “ la bagnole”, i per tant, Banyoles els deu sonar a “cotxe”.(...)
He dinat al costat d´unes vinyes i aprop d´una pomera i d´un riu on he trobat unes pedres que crec que poden ser unes restes de construccions romanes(...)
Hem fet una parada a Sigean, on es trobaven en plena tasca de premsar el raïm. Davant del café on m´estic hi ha un important “cellier”, on tota classe de vehicles, sobretot de tracció animal, traginen uns grans de raïm brillants que semblen perles. He deixat en Vostock una mica més avall amb el capó obert, esperant que passi aquesta desagradable hora de calor. Crec que ens trobem a menys de quaranta quilòmetres de Béziers, on penso parar i potser passar-hi la nit, per poder sortir demà cap a Banyoles(...)
Salzes. Emparats només per les ombres de l´històric monument, ens movem agitats per les ràfegues de vent que m´espanten i desvetllen. En Vostock ha estat atès per mans femenines, a pocs quilòmetres d´aquí. El seu radiador ha estart curosament netejat, però segueixo sense veure clar el motiu del seu excessiu escalfament. La història de Salzes es troba lligada d´una manera molt especial a la història de la nostra Catalunya i això fa que senti una gran afinitat amb aquest indret.
Quan ja ens vèiem a Perpinyà, he vist amb tristesa sortir l´aigua pel radiador de Vostock, que per primera vegada ha sortit bullint, la qual cosa no és una bona senyal, perquè, tot i que ara s´acaba el viatge, això podria tenir greus conseqüències(...)
En arribar a Figueres vaig optar per passar la nit al costat d´una gasolinera, per poder arribar fresc i net a casa l´endemà. Després de tant de sofriment i desenganys, el pensament de tornar a veure aquella mainada a qui vaig prometre que tornaria, feia que s´esborressin del record els mals tràngols passats en el viatge, i quedaven solament en la memòria les mostres d´amistat en tantes ocasions demostrada.
