Perquè l´orella és l´avantcambra de l´ ànima, i la poesia pot adulterar i destruir amb més força que la lascívia o que la pólvora. Així doncs, l´ofici de poeta és el més alt de tots. Els seus mots arriben allà on altres fan curt. Una minça cançó de Shakespeare ha fet més pels pobres i pels malvats que tots els predicadors i filàntrops del món. Per tant, no es pot considerar massa el temps i la dedicació que possibiliten que el vehicle del nostre missatge sigui menys distorsionador. Hem de modelar les nostres paraules fins que siguin la túnica més prima dels nostres pensaments. Perquè semblaria que escrivim no solament amb els dits, sino amb tota la nostra persona. El nervi que controla la ploma s´entortolliga amb cada fibra del nostre ésser, enfila el cor, cus el fetge.
