A la Sandra.
Nina de drap
enmig les de porcellana,
amb trenes d´espart
i cames farcides de llana.
Ulls de botó regirat
que miren enlaire,
somriure desdibuixat
color de melmelada.
Vius dins un castell arruïnat
rere finestres elevades.
La teva ment divagant
és una abella daurada
que passa el temps voletejant
entre le flors perfumades.