Umay ha triat Catalunya per exposar per primera vegada els seus quadres. Nascuda a Manchester, va iniciar la seva carrera artística ara fa vuit anys, el 1.998 i de manera totalment autodidacta.
Treballa basant-se en les seves experiències espirituals, els somnis, les visions i els estats profunds de meditació, que l´assisteixen en la seva creació.
Umay defineix la seva funció artística com a canal d´expressió. Afirma que el principal objectiu de l´art és expresar l´interior de l´artista, i en aquest sentit, el missatge és molt important. Segons l´artista, l`ànima és lliure i cal deixar-la que s´expressi, deixant de banda tot tipus de restricció. La seva pintura és abstracta, però és auto-explicable, i cada persona hi troba individualment quin és el seu missatge. Tot això ho aconsegueix fent servir una tècnica molt senzilla: treballa amb olis i fa servir les mans impregnades de pintura. Utilitza sobretot colors purs i formes molt simples.
La diversitat de tècniques i colors dels seus quadres representen les diferents experiències adquirides de moltes cultures. En aquesta pintura hi ha motius de la cultura dels seus pares, l´islam, que l´ha marcat molt, però el seu art és molt sincrètic perquè també inclou elements molt moderns. L´autora afirma que l´art és una síntesi de totes les nostres parts, aquelles que anem adquirint amb el temps, inclús d´una cultura molt moderna i actual. Amb la seva pintura vol donar un missatge de positivitat, de curació interna, d´assoliment d´un equilibri intern que faci possible un canvi extern. Afirma que li preocupa el futur, sobretot el dels més joves, especialment en aquest moment en què s´estan succeïnt una sèrie d´esdeveniments inquietants a nivell mundial, alhora que el canvi climàtic està fent notar els seus efectes arreu.
Els seus primers quadres són una expressió d´un temps passat, en una etapa vital per la que cadascú de nosaltres anem passant, de dubtes, de recerca de sentit. Són pintures en què hi predominen els colors foscos, sobretot el negre, que representa la negativitat, els bloquejos que sovint impedeixen arribar a aquest autoconeixement tan buscat.
Aquests quadres li van aportar la comprensió del sofriment com a mitjà per créixer, per aprendre a superar qualsevol repte que es presenta a la nostra vida. És per aquest motiu que transmeten desconcert, un cert desordre, un trencament interior que es produeix en qualsevol creixement espiritual. Actualment, ha estat pintant una sèrie de quadres molt semblants però amb uns colors totalment diferents, vius i alegres. És la mateixa energia però orientada positivament, en un sentit de realització, d´alegria, de consecució, de coneixement més profund.
Molt més que les formes, a les seves pintures el color és sempre protagonista: un dels seus quadres més representatius és el que representa un àngel que du un nen als braços. Els nens petits capten directament el significat d´aquest símbol, el reconeixen i s´hi senten totalment identificats.
Les flors que pinta són abstractes, són les flors que es poden trobar al món dels somnis i a les seves visions, on tot és exuberant, les formes són exagerades i els colors són encara més vius que els de la Terra.
Un del últims quadres que ha pintat representa una guerra entre ànimes, amb tot l´estrès i el cansament emocional que provoca aquest xoc. El color vermell fa referència a la sang, a la pèrdua d´energia a causa de les emocions descontrolades. També existeix la mateixa versió del quadre en colors violetes i blaus, tons que representen el moment que les emocions deixen enrere la lluita i fan una pujada de nivell. A l´actualitat i sobretot als països desenvolupats l´ésser humà ja no ha de lluitar només per la supervivència física, sino per una supervivència anímica, emocional, en un xoc de forces entre els interessos de la matèria i els de l´esperit.
Alguns dels seus quadres són més figuratius. En un d´ells hi ha representades diverses famílies d´ànimes que visiten la font de la creació. Es tracta d´abandonar el cos que constreny l´ànima per tal que aquesta se senti alliberada i segueixi connectada amb la seva veritable naturalesa.
L´autora afirma que tots podem aconseguir aquesta alliberació, sobretot a través de l´expressió artística, de la pràctica meditativa, de l´atenció al món dels somnis i del contacte profund amb la naturalesa.
Aquest quadre representa l´interior de l` ànima. L´ànima “habita” el segon xacra, un dels centres d´energia que es toben en el cos eteri de la persona. En aquest centre és on es troba l´energia sexual, el sentiments d´autoestima i les emocions lliures. El tercer xacra, o xacra umbilical és on es poden sentir les emocions, el llenguatge de l´ànima. Aquest quadre té un especial caire curatiu. L´autora l´ha pintat en dues versions diferents: en una versió hi utilitza els tons blaus i violetes, que són els colors dels xacres superiors, sobretot el xacra frontal o tercer ull, que fa referència al vessant intuÏtiu de l´home, a la percepció extrasensorial, la clarividència i la connexió amb el més enllà. El mateix quadre pintat amb colors vermellosos i ataronjats fa un especial èmfasi als xacres més bàsics, sobretot el segon xacra o xacra esplènic, que està lligat amb l´aspecte reproductiu i sexual de l´ésser humà. La primera versió va dirigida a aquelles persones que necessiten accentuar la seva connexió amb els temes espirituals, i contràriament, la segona, a aquelles que estan molt connectades amb els temes de l´esperit i necesssiten reforçar la seva connexió amb la terra, amb l´aspecte material. Aquests dos aspectes es complementen totalment i cal que hi hagi un equilibri entre ells perquè l´ésser humà pugui desenvolupar totes les seves capacitats d´una manera integral.
.
Utilitzant de base aquests mateixos colors hi ha un quadre que representa l´aparell fèrtil de la dona i tracta aquest òrgan com un recipient sagrat, tant física com espiritualment.
“Treballant a través de somnis i d´estats de meditació vaig rebre la imatge d´ aquesta mena de cercles concèntrics amb diferents contrastos de llum que representen el viatge de l´ànima a través de les diferents reencanacions en el món de la matèria, des que una ànima és jove fins a ser una ànima experimentada, i les diferents etapes que va trobant al llarg del viatge a través de la llum i la foscor. El quadre està representat en diferents colors perquè les ànimes hem vingut moltes vegades i en diferents viatges, per anar assolint la perfecció o compleció. El centre lluminós d´aquest cercle és l´ànima que ja ha arribat a lloc. El viatge és cap al centre, cap a si mateix, cap a “casa”.
A vegades, dins d´un viatge pot haver-hi la influència d´un viatge anterior, i l´ànima d´alguna manera pot experimentar aquest record, perquè encara té tota una sèrie de coneixements i influències que li venen donats d´aquest anterior viatge. D´aquí l´atracció que sent per certes cultures o creences que ja ha viscut anteriorment . D´alguna manera, les dues o més vides estan connectades i conflueixen.”
Els seus primers quadres són una expressió d´un temps passat, en una etapa vital per la que cadascú de nosaltres anem passant, de dubtes, de recerca de sentit. Són pintures en què hi predominen els colors foscos, sobretot el negre, que representa la negativitat, els bloquejos que sovint impedeixen arribar a aquest autoconeixement tan buscat.
Aquests quadres li van aportar la comprensió del sofriment com a mitjà per créixer, per aprendre a superar qualsevol repte que es presenta a la nostra vida. És per aquest motiu que transmeten desconcert, un cert desordre, un trencament interior que es produeix en qualsevol creixement espiritual. Actualment, ha estat pintant una sèrie de quadres molt semblants però amb uns colors totalment diferents, vius i alegres. És la mateixa energia però orientada positivament, en un sentit de realització, d´alegria, de consecució, de 
coneixement més profund.
Molt més que les formes, a les seves pintures el color és sempre protagonista: un dels seus quadres més representatius és el que representa un àngel que du un nen als braços. Els nens petits capten directament el significat d´aquest símbol, el reconeixen i s´hi senten totalment identificats.
Les flors que pinta són abstractes, són les flors que es poden trobar al món dels somnis i a les seves visions, on tot és exuberant, les formes són exagerades i els colors són encara més vius que els de la Terra.
Aquest quadre representa l´interior de l` ànima. L´ànima “habita” el segon xacra, un dels centres d´energia que es toben en el cos eteri de la persona. En aquest centre és on es troba l´energia sexual, el sentiments d´autoestima i les emocions lliures. El tercer xacra, o xacra umbilical és on es poden sentir les emocions, el llenguatge de l´ànima. Aquest quadre té un especial caire curatiu. L´autora l´ha pintat en dues versions diferents: en una versió hi utilitza els tons blaus i violetes, que són els colors dels xacres superiors, sobretot el xacra frontal o tercer ull, que fa referència al vessant intuÏtiu de l´home, a la percepció extrasensorial, la clarividència i la connexió amb el més enllà. El mateix quadre pintat amb colors vermellosos i ataronjats fa un especial èmfasi als xacres més bàsics, sobretot el segon xacra o xacra esplènic, que està lligat amb l´aspecte reproductiu i sexual de l´ésser humà. La primera versió va dirigida a aquelles persones que necessiten accentuar la seva connexió amb els temes espirituals, i contràriament, la segona, a aquelles que estan molt connectades amb els temes de l´esperit i necesssiten reforçar la seva connexió amb la terra, amb l´aspecte material. Aquests dos aspectes es complementen totalment i cal que hi hagi un equilibri entre ells perquè l´ésser humà pugui desenvolupar totes les seves capacitats d´una manera integral.
Utilitzant de base aquests mateixos colors hi ha un quadre que representa l´aparell fèrtil de la dona i tracta aquest òrgan com un recipient sagrat, tant física com espiritualment.
