El dia 20 del passat mes d´abril hi va haver la Jornada de portes obertes al nou Tanatori-Crematori del Baix Empordà i hi van assistir 735 persones al llarg de tot el dia. Durant els dies següents han anat visitant les noves instal.lacions un total de 1600 persones.
Els inicis d´aquesta empresa es troben a l´any 1981, en què Funerària Juanals s´emplaça al carrer Girona de Sant Feliu de Guíxols, però aquestes instal.lacions acaben essent en poc temps semi-provisionals, degut a què augmenta la demanda de serveis, i la demanda de sales és cada cop més gran. A això s´hi van afegir ben aviat problemes d´aparcament i d´espai. Al cap de deu anys queda clar que la ubicació de l´empresa ha de ser als afores de Sant Feliu.
Emili Vilert
Emili Vilert, un dels dos administradors de l´empresa, afirma que va començar en aquest món de la funerària “per casualitat”. Després d´haver treballat en aquest ram a Girona arriba un moment que es vol independitzar i crear la seva pròpia empresa. Després d´haver de superar no pocs obstacles s´estableix a Sant Feliu pel seu compte, amb la clara idea de donar un bon servei al ciutadà, tant pel que fa a l´aspecte material com al de la qualitat humana; aquest darrer aspecte és al que li atribueix més valor; afirma que a la seva feina fa més de psicòleg que de funerari, que cal conèixer quin tipus de servei necessita cada persona, i que això se sap després d´haver-hi treballat una colla d´anys com ell. Per altra banda, ha visitat les fires del sector a ciutats com Paris ,València i Orense i afirma que cada lloc té els seus propis costums sobre els enterraments. En una d´aquestes fires se´n va endur una grata sorpresa: a Sevilla el 51% de la població s´incinera, tot i que en aquesta ciutat els panteons són cars, i a molts pobles d´Andalusia encara es vetlla als morts. Les capitals on es fan aquestes fires totes disposen de tanatori, i actualment s´ hi estan muntant molts forns crematoris.
Són fires fetes de cares als professionals del sector, i orienten sobre nous materials i noves tecnologies.
Quan Emili Vilert va plantejar-se de fer les quatre sales de vetlla de què consta el tanatori era el primer que ho feia a la província de Girona, perquè creia que amb el temps arribaria a haver-hi un requeriment d´aquest servei a la societat, així com el tema de les càmeres frigorífiques o del mateix forn crematori. Es tracta d´aplicar el que pot oferir-se al tanatori a qualsevol tipus de demanda que pugui haver-hi. D´aquesta manera, quan es va muntar l´oratori es va fer tenint en compte que hauria d´oferir-se a persones de diferents creences religioses.
Emili Vilert afirma que a l´hora de dissenyar l´oratori, es va consultar amb el mossèn de la parròquia de Sant Feliu, Pere Matamala. Com una opció més, el ciutadà que vulgui pot fer venir el seu mossèn particular. En aquest sentit, tothom ha facilitat molt el projecte i hi ha hagut un bon assessorament. Vilert remarca que el segon dia d´haver obert l´oratori, que té un aforament de 120 persones, ja s´hi havien fet tres cerimònies.
El tema del crematori és bàsicament la novetat del servei que s´ofereix. El mes de maig de 1997 Emili Vilert planteja muntar un primer forn crematori a Figueres. La seva proposta consistia a involucrar tots els serveis funeraris de Girona per crear una societat. El segon forn crematori que va projectar-se va ser el de Salt, el tercer ha estat el de Sant Feliu de Guíxols i el quart –del qual ja s´ha comprat el forn- el d´Olot. En un termini de deu anys es té previst muntar el de Blanes. Tot a fi que cada cop hi hagi menys desplaçaments de personal, amb el risc d´accident que això comporta, i també per oferir una major comoditat a les famílies.
Tot i que en un principi s´havia previst de fer un cementiri de cendres a la zona de bosc que hi ha a l´entorn i que forma part del mateix tanatori, això no s´ha dut a terme per no entrar en competència amb els ajuntaments, que han promogut el tema dels columbaris o nínxols de les urnes funeràries, però sí que s´ha fet una fosa comuna molt a prop de la pineda per tal que aquells familiars que ho vulguin puguin deixar enterrades les cendres al mateix tanatori.
Des de la pineda que envolta el tanatorí es perceben millor les dimensions de l'edifíci, així com l'ampli espai dedicat a aparcaments
Des de la pineda que envolta el tanatorí es perceben millor les dimensions de l'edifíci, així com l'ampli espai dedicat a aparcaments.
El servei funerari, explica l´Emili, no acaba al cementiri, ja que l´empresa proporciona assessorament jurídic gratuït a les famílies i acaba d´implantar-se el servei de tràmit de les pensions de viduïtat.
Per tancar la nostra conversa l´Emili ens explica com és el dia a dia d´aquesta professió, com és la feina que realitza, quins són els sacrificis i quines les compensacions...
“Després de vint-i-dos anys de professió, la gent coneix la teva manera de treballar. Es tracta d´una feina que et permet acostar-te molt a la gent, als seus problemes, als seus sentiments, és una feina molt humana en aquest sentit, i es produeix un contacte humà intens. Es tracta de viure uns moments difícils amb el client, i de resoldre-li el màxim de traves que pugui trobar, en una situació molt delicada, en què la persona és molt vulnerable i que agraeix profundament l´esforç del professional. Es tracta, però, com en qualsevol altra feina, d´estar al servei del ciutadà i poder-li oferir una qualitat. En aquest sentit, treballem amb l´intent d´assistir ràpid, tranquil.litzar les famílies, que notin que el servei està en bones mans. Es tracta d´una feina molt recompensada, a voltes, amb un sol gest es nota que la gent ha quedat agraïda. L´altra cara de la moneda ve donada pel fet que es tracta d´un servei de vint-i-quatre hores en què cal estar disponible, no disposes d´un horari laboral concret, i se´t pot requerir qualsevol dels 365 dies de l´any.”
Tot i el tragí de la feina i la manca d´hores lliures que requereix aquest negoci es respira un ambient distès a les oficines del tanatori. El tracte és familiar i proper i sense ni adonar-nos-en arriba l´hora esperada de tornar a casa. Un cop tancades les portes encara conversem uns minuts més sobre les coses que hem viscut avui i sobre tot allò que encara queda per realitzar.
