Recorregut vital d´un tren.
Amb la intenció d´afavorir el desenvolupament de la indústria surotapera, i per tal de crear un enllaç entre Sant Feliu de Guíxols i Girona, el 29 de juny de 1892 s´inaugura el tren de Sant Feliu o Carrilet, el “Feliuet”, nom que li havia posat el poble, i un dia després, el 30 de juny a les 5´01 hores el primer tren estrenava el recorregut, amb la màquina engalanada de flors, una banda musical que l´acompanyava, i l´estació plena de gent que volia pujar-hi.
El Carrilet va ser l´enllaç entre el principal port de la zona, al qual es va fer arribar un tram de via, i la resta de la comarca de la Selva. El port de Sant Feliu comptava amb tres vies i un magatzem -actualment queda alguna via però el magatzem va ser enderrocat- per tal de facilitar el transbordament de mercaderies, amb quatre trens diaris en cada sentit que tardaven unes dues hores en arribar de Sant Feliu a Girona, això segons la classe en què es viatjava, Correu, Mercaderies o Mitxt. Els diumenges i festius o a l´estiu hi podia haver fins a sis trens diaris, i en ocasió de les festes majors de Cassà o Llagostera hi havia trens especials. Sovint, per fires de Sant Narcís o Tots Sants es recorria a la doble o triple tracció, amb dues i tres màquines que arrossegaven els cotxes carregats de gent dels pobles del voltant. També hi havia un tren especial els dissabtes per anar a mercat a Girona: hi havia qui anava a vendre els productes del seu hort i qui tornava de mercat carregat amb sacs de planter que llençava des del tren per recollir-los quan arribés a casa. La majoria de trens eren mixtes, compostos per vagons de mercaderies i cotxes de viatgers. Les càrregues més freqüents eren el suro que arribava en barco d´Andalusia i Extremadura per abastir les fàbriques de la zona, el carbó d´Astúries, fusta i pasta de paper per la fàbrica paperera Torras, sal, productes alimentaris i materials de construcció.
El Carrilet va arribar a tenir 27 cotxes de viatgers, 8 furgons i 91 vagons de càrrega, tenia un ample de via de 75 centímetres i les estacions del seu recorregut s´han conservat a la majoria dels municipis com a patrimoni cultural.
L´estació de Sant Feliu, on hi havia el dipòsit de les locomotores i els tallers, estava formada per nombroses instal.lacions, 18 vies i 12 edificis en total, que actualment s´han aprofitat per convertir-los en una escola.
El Carrilet va tenir el seu apogeu entre els anys 20 i els 40, però amb l´arribada de la Guerra Civil, la crisi econòmica mundial i la postguerra, va anar en davallada, fins que els anys 60, amb la millora dels mitjans de comunicació per carretera ja només sortien tres trens: l´estat havia de fer la seva renovació i va decidir clausurar-lo.
El 10 d´abril de 1969 va arribar a Sant Feliu el darrer tren, on l´esperava tot el poble per dir-li adéu amb una trista commoció.
L´Ajuntament de Sant Feliu recupera l´antic tren de via estreta per a un circuit urbà.
Tot i la modernització dels vehicles, el material originari del Carrilet va funcionar fins als darrers dies, i aquest és dels més ben conservats de Catalunya. Amb l´intent de recuperar el material mòbil de l´antic ferrocarril de Sant Feliu, el mes de desembre de 2000 l´Associació d´Amics del Ferocarril de les Comarques Gironines va proposar a l´Ajuntament la compra de la locomotora dièsel número 20 a un particular barceloní, i la número 4 i tres cotxes de passatgers a un col.leccionista de El Prat de Llobregat, amb la intenció de restaurar aquest material per tal de recrear un circuit urbà sobre l´antiga línia fèrria del port. Per altra banda, es compta restaurar la màquina número 1, exposada des del 1975 als jardins de Juli Garreta.
L´alcalde de Sant Feliu de Guíxols, Joan Alfons Albó, ens explica d´on arrenca tot aquest projecte:
“Es va localitzar la màquina del Carrilet, el seu propietari la volia vendre, i una de les opcions era que la comprés l´ajuntament de Sant Feliu. Aquesta estava prou documentada com per arribar a fer-la funcionar. La idea és reforçar la ciutat com a destí turístic i preservar el seu entorn natural. És la rellevància que prèn el tren per a una petita ciutat com Sant Feliu, ja que és part de la seva història .D´altres governs s´havien interessat en la compra d´aquesta màquina. Es negocia el preu: 3´5 milions. L´Associació d´Amics del tren va anar a triar el material: una màquina i vagons de diferents tipus, recanvis d´agulla, etc. L´any 2002 es va adquirir tot aquest material i per tal de gestionar el projecte es crea una comissió que acabarà essent una patronal. Els treballs de restauració s´estan realitzant de manera altruïsta, en un taller de Llagostera i partint dels plànols originals.
Per altra banda, l´Associació Turística hi està involucrada i rep una subvenció per fer-ne la gestió. L ´Ajuntament ha destinat una part del pressupost d´aquest any per arreglar la màquina número 4, que portarà un motor diesel. La màquina 1 està molt deteriorada, i només es restaurarà per ser exposada. Els vagons de fusta es restauraran també amb voluntariat.
Hi ha la idea d´utilitzar un dels tinglados de la zona de Calassanç per tal de recrear una andana antiga, on el turista hi pugui passejar, agafar el tren i fer l´antic recorregut cap el port, aprofitant que encara hi queda alguna via.
Fins ara, la subvenció ha estat a càrrec de l´ajuntament, que a més s´ha posat en contacte amb l´oficina de mecenatge amb l´intent d´aconseguir un patrocini de la Generalitat .”
Les jardineres envaeixen l´antic traçat de les vies del tren dins el recinte del port de Sant Feliu.
Cal destacar el potencial del tren com a reclam; un cop finalitzats els treballs de restauració s´ha previst d´obrir un museu en un magatzem del port que dependria del museu municipal i exposaria aquelles peces que tinguin relació amb la història del tren i del port. A això s´hi afegirà el Museu Marítim un cop restaurat l´edifici, engegada la museologia i l´audiovisual el febrer d´aquest 2003, el museu oceanogràfic Cousteau, el museu Tyssen, tots ells projectes que van endavant, per definir un estil turístic, que tot i que els estudis demostren que el turisme que ve a Sant Feliu no renuncia a sol i platja, cada cop s´interessa més per l´aspecte cultural del lloc on estiueja. Està previst que funcioni el circuit urbà del Carrilet l´any 2005.
No cal oblidar que tot aquest projecte també ha estat possible gràcies a què un percentatge gran de gent del poble actúa desinteressadament, potser recordant part del sentiment de melangia dels antecessors que van veure com s´anava allunyant el Carrilet en el seu darrer trajecte, desapareixent així un dels símbols més entranyables de Sant Feliu.
Els infants que juguen pels carrers de la vila ja no ho tornaran a fer sobre les vies abandonades d´un tren que no han vist mai. Perquè, com a símbol que és, tornarà a materialitzar-se, fent-se visible i sentint-se arreu el seu xiulet, recuperant així la memòria històrica de tot un poble.
El Carrilet va ser l´enllaç entre el principal port de la zona, al qual es va fer arribar un tram de via, i la resta de la comarca de la Selva. El port de Sant Feliu comptava amb tres vies i un magatzem -actualment queda alguna via però el magatzem va ser enderrocat- per tal de facilitar el transbordament de mercaderies, amb quatre trens diaris en cada sentit que tardaven unes dues hores en arribar de Sant Feliu a Girona, això segons la classe en què es viatjava, Correu, Mercaderies o Mitxt. Els diumenges i festius o a l´estiu hi podia haver fins a sis trens diaris, i en ocasió de les festes majors de Cassà o Llagostera hi havia trens especials. Sovint, per fires de Sant Narcís o Tots Sants es recorria a la doble o triple tracció, amb dues i tres màquines que arrossegaven els cotxes carregats de gent dels pobles del voltant. També hi havia un tren especial els dissabtes per anar a mercat a Girona: hi havia qui anava a vendre els productes del seu hort i qui tornava de mercat carregat amb sacs de planter que llençava des del tren per recollir-los quan arribés a casa. La majoria de trens eren mixtes, compostos per vagons de mercaderies i cotxes de viatgers. Les càrregues més freqüents eren el suro que arribava en barco d´Andalusia i Extremadura per abastir les fàbriques de la zona, el carbó d´Astúries, fusta i pasta de paper per la fàbrica paperera Torras, sal, productes alimentaris i materials de construcció.
El Carrilet va arribar a tenir 27 cotxes de viatgers, 8 furgons i 91 vagons de càrrega, tenia un ample de via de 75 centímetres i les estacions del seu recorregut s´han conservat a la majoria dels municipis com a patrimoni cultural.
L´estació de Sant Feliu, on hi havia el dipòsit de les locomotores i els tallers, estava formada per nombroses instal.lacions, 18 vies i 12 edificis en total, que actualment s´han aprofitat per convertir-los en una escola.
El Carrilet va tenir el seu apogeu entre els anys 20 i els 40, però amb l´arribada de la Guerra Civil, la crisi econòmica mundial i la postguerra, va anar en davallada, fins que els anys 60, amb la millora dels mitjans de comunicació per carretera ja només sortien tres trens: l´estat havia de fer la seva renovació i va decidir clausurar-lo.
El 10 d´abril de 1969 va arribar a Sant Feliu el darrer tren, on l´esperava tot el poble per dir-li adéu amb una trista commoció.