Breu història d´un llegat.
El germà Gilbert Galceran és monjo de la comunitat cistercenca de Solius, i amb la seva ja famosa col.lecció de diorames del pessebre ha fet que el monestir sigui freqüentment visitat, no només en les festes de Nadal, sino que l´exposició sigui visitada durant tot l´any. Ens explica que “per Nadal venen més aviat famílies a portar la canalla, i la resta de l´any és gent de la tercera edat que vénen en autobusos: estrangers i d´aquí, i es dóna el fet que últimament venen molts holandesos”.
El germà Gilbert Galceran conserva els nombrosos pessebres d´arreu del món que els visitants li porten com a record.
L´any 1942 el germà Gilbert Galceran entrà com a monjo al monestir de Poblet, i ja començà a fer pessebres. També va estar vuit anys a Roma, ciutat on actualment la tradició de pessebres ha arrelat molt. Més tard, va estar a Suïssa, a l´abadia de Hauterive, i hi va passar dos anys. En arribar el Nadal va demanar de fer el pessebre, tot i que allà no hi havia tradició, però el seu pessebre va tenir un gran èxit. Allà hi va quedar la seva obra i hi ha tornat tres cops per restaurar-la, perquè amb els anys havia anat quedant abandonada. El germà Gilbert explica com a anècdota que el pessebre va agradar tant les monges de l´abadia que hi anaven a passar el rosari.
L´any 1953 uns amics li van proposar de fer una associació de pessebrisme i es crea l´Associació Italiana d´Amics del Pessebre. Això va animar molts pobles a Itàlia de mantenir aquesta tradició pessebrista, i tots ells estan en contacte amb els pessebristes de Roma. Hi ha cinquanta pobles associats a la Federació Catalana de Pessebrisme i es reuneixen cada primer diumenge d´octubre, organitzen una missa i un dinar, en què hi assisteixen prop de cinc-centes persones, totes federades a l´ Universalis Foederatio Praesepística, que se celebra cada quatre anys, cada vegada en una nació diferent. Aquesta federació ha reconegut la tasca de Gilbert Galceran atorgant-li un premi anual.
Per altra banda, existeix un llibre que recull cadascun dels diorames comentats pel seu propi autor, amb fotografies, dades tècniques i fragments bíblics que acompanyen cadascuna de les seves obres: Els diorames del Monestir de Solius, visions actuals d´un pessebre.
El març de 1970 Gilbert Galceran va arribar al Monestir de Solius i fins el dia d´avui cada Nadal ha realitzat un diorama fins a reunir els trenta-nou que composen la col.lecció després de trenta-dos anys de fer el pessebre amb escenes que abarquen des del festeig de Josep i Maria fins al Baptisme. L´autor explica que cada diorama té un toc que el fa bonic. El primer diorama que va fer és el més gran, el Naixement, i no el va fer amb la intenció d´ésser visitat sino per la comunitat. "El pare abat, en sortir de la missa va proposar que, seguint el caire d´hospitalitat que caracteritza la comunitat cistercenca, es pogués visitar per la gent que anava a l´església durant aquestes festes i –riu- ja va enredar la troca”.
Vint-i-cinc mil visitants l´any.
De llavors ençà i seguint la tradició dels pares, afirma que no pot passar el Nadal sense fer el pessebre, i quan s´acosten aquestes dates, la gent ja espera el resultat de la seva feina, el darrer diorama. En sortir de la missa del gall, el dia vint-i-quatre, si fa bona nit s´inaugura la nova escena del pessebre i hi acudeix gent de tot arreu.
Actualment, el pessebre ha acabat essent una obra de catequesi. El cicle de Nadal queda fixat per mitjà d´aquestes escenes:la imatge entra molt més per la vista i va directa a l´ànima, i això funciona en petits i grans,els visitants recuperen l´emoció de quan eren nens. És quelcom molt proper a tothom, una religió en sabatilles, d´estar per casa. Els visitants estrangers hi solen estar més estona i s´hi emocionen més, potser perquè el pessebre no és típic del nord. Ell es manté sempre al marge, però diu que no pot evitar que el felicitin i que algun d´aquests estrangers li demani de fer-se una foto amb ell.
El germà Gilbert Galceran conserva els nombrosos pessebres d´arreu del món que els visitants li porten com a record.
Després d´una hora d´estar contemplant el pessebre una senyora li diu que voldria dinar en una de les cases que es veuen a la muntanya i que després faria un passeig enllà per poder contemplar l´altre vessant de la vall, perquè per ella el camí continua més enllà. I hi ha un nen que a part de tothom i en veu baixa l´informa que en un dels petits racons d´un diorama hi ha una gerra trencada que vessa aigua. Són algunes de les gratificants anècdotes que m´explica mentre veiem junts el pessebre.
L´any 1991, en tenir un nombre de diorames considerable,s´inaugurà gràcies a una subvenció una sala d´exposició que es pot visitar tot l´any, i que es manté amb els donatius que aporten els visitants.
El germà Gilbert ens parla del procés de creació d´una obra: tot i que la idea que té en ment de fer sembla fàcil, sempre pot ser que sigui més costosa una escena que una altra. S´asseu en una cadira, tanca els ulls pensant en el seu tema , i va veient, primer una porta a la dreta, una finestra a l´esquerra, i a l´hora de concretar sobre el material ja no pot canviar la imatge ni fer-la diferent de com l´ha imaginat perquè per ell no seria real. Afirma que com en qualsevol obra d´art hi ha molt d´inspiració; sol trigar un mes a fer una obra, dedicant-hi unes dues hores al dia, i com a material utilitza el guix escaiola.
Els diorames estan col.locats seguint un ordre cronològic, però a l´hora de construir-los el germà Gilbert no n´ha seguit cap ordre. Afirma que ara és més difícil buscar un tema dins el cicle de Nadal que no hagi estat fet. Aquest 2002 no sabia què posar-hi. Alguns temes l´Evangeli no els menciona però per naturalesa sabem que van passar i podem imaginar-los.Al germà Gilbert li agrada especialment el Festeig de Josep i Maria i un cop realitzat va tenir molt d´èxit. Va encarregar les figures que necessitava a la casa i ell mateix va servir de model:m´explica que va quedat parat que la casa entengués tan bé la idea de les dues figures:”semblava que me les haguéssin tret del cap”.
Ara fa uns dos anys, una senyora que feia obres a casa seva li va regalar dues caixes plenes de figures de pessebre que va trobar a les golfes -casualment de la mateixa casa a qui ell les encarregava fer - , n´hi havia algunes de trencades, i així va ser com va pensar que podria encabir-les en les seves darreres quatre escenes.
La darrera creació d´un artista.
Aquest 2002 hi ha tres diorames més. L´any passat ja no n´ hi cabien més a la taula del centre on són exposats i el germà Gilbert es va veure obligat a col.locar la darrera escena “Jesús se´n va al desert” en un cantó de la sala. Quedaven els tres angles restants per omplir la sala, en Galceran ja ha complert més de noranta anys i té por de no acabar-ho, i es posa a fer els seus tres darrers diorames, que s´exposaran després de la festa de la Immaculada: “El mercat”, “Meditació”,”Els primers deixebles”. Així, dóna la seva obra per enllestida, amb la tranquil.litat que d´aquesta manera queda acomplerta.
Però de ben segur podria passar que, passada la disbauxa de les festes, un dia de primavera veiessim des de lluny el germà Gilbert endinsant-se en el bosc i collint alguna branca d´alzina o un brot de romaní que li pogués servir per fer una nova escena del seu pessebre.
Revista El Carrilet, desembre de 2002.
Nota a peu de foto: El germà Gilbert Galceran conserva els nombrosos pessebres d´arreu del món que els visitants li porten com a record.
